2 de desembre de 2005

pinzells de la llibertat (I)

Com una rosa a tocar dels teus llavis
Un aleteig suau que esquerda el teu equilibri invisible

Deixa’t tocar les ales, papallona.
Deixa que em taqui de la purpurina màgica que em portarà al deliri.

1 comentari:

Carry(petita) ha dit...

Serà veritat que ets poeta...