>>Els col·lectius de la dreta conservadora estan començant a organitzar-se com els lobbys anglosaxons. La macromanifestació que es va celebrar fa poques setmanes en contra de la reforma educativa del govern progressista espanyol es va muntar seguint esquemes d'agents polítics que havien recolzat la campanya republicana del feixista George Bush. Esfereïdor.
>>L'Organització Mundial del Comerç no aconsegueix rebaixar els aranzels de la por i l'egoisme del primer món. El continuar subvencionant els productes agrícoles propis no permet que uns trenta països en vies de desenvolupament -amb les seves pertinents fràgils democràcies pendents d'un fil- puguin sortir de la pobresa i dedicar més diners a educació, sanitat o infrastructures bàsiques. Tristíssim.
>>A les micronèsiques illes de Tuvalu criden desesperats perquè des de l'any passat el nivell del mar està pujant mil·límetre a mil·límetre. Ningú s'immuta.
Tinc la sensació de viure en un carrussel de l'horror, on tothom és prou bo per fer veure que no passa res ni l'immuta res. De lluny, al fons, unes nàcares i unes trompes m'insinuen el desastre.
En una entrevista al suplement dominical del diari El País, un escriptor alemany picat amb els polítics, el sistema i l'economia de mercat es refereix a les corrents ideològiques del maig del 68. L'escriptor explica que la commoció és la única sortida per a canviar d'era, per a avançar, per a saltar valles que semblen infranquejables.
>> Enmig del carrussel de l'horror, cal sembrar la commoció per a avançar, doncs?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La conec xq l'any passat anava am mi a la classe (anem juntes a la uni) i es amiga meva. jeje
no sabia això d la fotu xo crec q limportan no es lofici de les persones d la fotu, sino el q significa i la carrega emocional q representa x a molta gent.
q vagi b!
NO
La commoció és el recurs que busca la dreta per tal de justificar el seus mitjans de represió. La commoció només serveix per crear més pobresa i destrucció. La commoció afecta bàsicament als pobres, a qui no pot evadir-se dels problemes.
Cal seguir lluitant, una lluita cívica, una lluita sorda i constant. Cal seguir reclamant la llibertat, la igualtat i la justicia social per aconseguir un món millor.
No ens deixem endur pel clima de crispació de la dreta, que només porta a l'extremisme o la desídia. Lluitem contra ells, tots junts.
Salut i República
Bush... feixista? Per què? Saps el què és un feixista?? Vinga llest, dóna explicacions... kina colla d'il.luminats!!
I recorda, que sí Bush fos realment, amb tota l'argumentació exacte del què és un feixista, també el podries insultar com a comunista. Recorda que comunistes i feixistes són dictatorials i criminals iguals... bé els comunistes van matar a molta més gent més q tots els feixistes junts.. parlo del món.
Publica un comentari a l'entrada