16 de desembre de 2005

El graduat

Hi havia una pel·lícula que es deia "El graduat". La protagonitzava un jovenet Dustin Hoffman. El graduat vivia tot tipus d'aventures. S'emborratxava, passava per alt bona part de les classes, es follava una dona madureta, passejava abrigat en una americana de pana, retrobava les noietes vintenyeres que el buscaven per cafès de tauletes apretades.
Aquest dissabte em graduo en Comunicació Audiovisual. La meva aventura no ha estat com la del graduat del film de Dustin Hoffman, però sens dubte em sento més gran ara que quan vaig entrar amb divuit anys a la Facultat de Rambles de la Universitat Pompeu Fabra, un matí de setembre.
He convidat als meus pares, la meva àvia i la meva tieta àvia. Serà un dia bonic, segur que sí. Només hi ha una persona que no hi serà i m'hauria encantat que hi fós. Espero que el meu avi des del lloc on sigui em pugui veure com recullo el diploma universitari.
Sovint les coses que fem són per un motiu. Recordo quan el meu avi m'animava a estudiar el batxillerat i ho vaig fer. Recordo quan el meu avi em deia que calia estudiar a la universitat, a Barcelona capital, perquè calia obrir-se de mires i ho vaig fer. Recordo quan el meu avi em recomanava que viatgés una època a l'estranger, a comprendre altres maneres de viure, i ho vaig fer.
Ara em sento en deute amb ell. Perquè en tot el que em deia tenia tota la raó del que ha viscut en l'esforç i el treball i sap que saltar valles, mirar amb el front alçat el futur, ser tenaç i formar-se en les disciplines, són algunes de les maneres per a esdevenir alguna cosa.
Demà quan reculli el diploma, avi, pensaré en les vegades que ho havies imaginat. Segur, segur, segur, que serà tal i com a tu i jo ens ho vam imaginar aquella tarda de setembre al llit de l'hospital, poc abans que morissis de càncer. Recordes com en vam parlar, abans que et donés el sopar? Aquell dia et vaig prometre que algun dia seria graduat amb ajut de les teves classes magistrals. Tu vas somriure, cansat. Jo et vaig apretar fort la mà, i ens vam mirar sense dir-nos res. Sovint les coses que fem són per un motiu. Ja sóc graduat, avi.

10 comentaris:

Ivan Pera ha dit...

Moltes felicitats Eloi!!
Un pas més, i molt important!!

Joan Antoni ha dit...

Felicitats Eloi!
Saber qui som i d'on venim i tenir-ho present és molt important.

Ramon B. ha dit...

El teu avi n'estaria molt orgullós. I nosaltres també, ja ho vues. Endavant i felicitats.

Oriol ha dit...

Ja saps què en penso de les carreres i del credencialisme. Volen dir ben poca cosa.

Malgrat això, moltes felicitats!! És molt satisfactori veure com els esforços tenen recompensa.

Una fita més. Ara, el més difícil. Buscar nous objectius. No els acadèmics, sinó els de la vida real... els del Mataró que lloga pisos zulo per 500 euros.

Elisabet ha dit...

Felicitats Eloi!
Quanta raó tenen els avis amb els seus consells...

Oriol Vaquer ha dit...

Moltes felicitats, Eloi.

Un gran home el teu avi. Tinc molt bon record d'ell.

Joan Safont ha dit...

Moltes felicitats!
M'ha emocionat el teu post.
Gràcies, doncs per aquest moment

Josep Maria ha dit...

Moltes felicitats!
i segueix endavant...

krm ha dit...

eis! Enorabona! I molta sort en la nova etapa com a graduat ;)

Anònim ha dit...

Gràcies per compartir els consells del teu avi. Sens dubte uns grans consells.