Dissabte. S'alcen columnes de fum negre. És un dissabte de tardor a la tarda
i entre els llums elegantíssims de Nadal que van obrir la setmana passada es
veu clarament la fumata fosca que arriba del nord de la ciutat. Els gilets
jaunes estan de protesta als carrers.
Ens arribem, apressats pels sorolls, les corredisses i els crits fins a
Jeanne d'Arc. "Han tancat la parada de Metro", crida una senyora
jubilada amb una armilla groga i una màscara d'aquelles que et fan posar al
centre d'atenció primària quan tens la grip. L'ambient fa pudor de cremat.
Peuple leve toi! diu una pintada damunt l'asfalt del Boulevard de Strasbourg.
Al costat, restes fumejants de contenidors. Uns metres enllà, girant la
cantonada, hi ha l'estació d'autobusos. Flames de tres metres molt lluny. Una
munió de gent. Una munió d'armilles. Gent de totes les edats. Criden. Una
bandera de la CGT i una d'occitana onegen, llunyanes, entre nosaltres i el foc.
Un grup d'encaputxats aixequen el terra i agafen llambordes apressadament. La
gent fa fotos amb els mòbils. A terra hi ha molts cartutxos buits de gas
lacrimògen. Em raspeja el coll i em couen els ulls. Marxem. Primark, Lafayette,
Druni. Tots els grans magatzems d'Alsace Lorraine tenen les persianes abaixades.
Al davant, em sorprèn, desenes de persones fan cua esperant la reobertura com
si no s'adonessin que a cent-cinquanta metres es reparteix estopa, pedrada i
gas.
Diumenge. Sirenes. Rue de Metz tancada al trànsit d'urgència. Una parella
solitària de policies municipals fan senyals apressats als cotxes i autobusos.
Fan cara d'espantats. Més sirenes. Jaune partout diu una pintada fresca en una
persiana la costat del riu. El mercat de Nadal està tancat per prudència. París
ha cremat. Els carrers del centre estan menys concorreguts que de costum.
Passant el Pont Saint Pierre un helicòpter de la policia passa volant baix i
sobrevola el Garona, cap a Compans Caffareli. La gent es para i el mira, amb
temor i admiració. Alguns baixes de les bicicletes.
Dilluns. Al matí l'ambient és elèctric. Palais de Justice protegit per
tanques. Palais Royal es lleva amb una vintena de policies a la porta. Alguns
amb escuts. La Prefecture del Departement Haute-Garonne tancada amb pany i
forrellat. A les escales d'entrada, una dotzena d'antiavalots. Crec que no entenen
què hi fan. Hi ha un silenci incòmode, aquí, a tocar del Jardin Royal. El Grand
Rond també està tallada al trànsit.
Al migdia, a prop de Saint Aubin se senten udols i xiscles. Trencant la
rutina d'un dilluns feiner plujós, els oficinistes que han sortit a fer el
dejeuner i els repartidors de beguda i menjar amb les seves camionetes.
Centenars d'adolescents passen corrents, com un miratge. Molts vestits de negre.
"Les lycées sont bloqués" em diu excitada una adolescent amb un
mocador blau elèctric al cap, sense parar de córrer.
El mercat de Nadal de Capitole ha tancat abans d'hora; al matí hi ha hagut
incidents amb els gilets jaunes. Unes tanques metàl·liques de l'altura d'una
persona tanquen el perímetre. Des de dins una segurata em mira mentres es
mossega les ungles. El seu walkie-talkie no deixa d'emetre instruccions en
francès d'altres segurates. Jaune partout. Només fa falta posar-se una armilla.
La segurata em continua mirant. Jaune partout. Això anirà a més.
Dimarts. A primera hora del matí arribo en bicicleta al campus de la
universitat. Em creuo la Lorreine al passadís del grup de recerca. "No ho
saps? El metro no funciona. Els autobusos i el tramvia també han deixat
d'operar. Hi ha diverses columnes d’estudiants per tota la ciutat!”. De fons,
se senten sirenes tot el matí. Algunes rotllanes d’estudiants al campus, a prop
de la cafeteria, criden a aturar classes. Em truca la Maria ben dinat. Saint
Cyprien, el nostre barri, ara mateix és un A twitter veig el mercat on comprem
la verdua envoltada per gasos lacrimògens. A l’avinguda on tenim la pizzeria
preferida uns antiavalots avancen picant les porres amb els escuts. Davant del
taller on portem a arreglar les bicis, a Avenue Etienne Billière, els
manifestants despleguen en tot l’ample una barricada en flames.
La nit, humida i freda, summeix el barri en un ambient inhòspit. Sonen sirenes
enllà. Des del balcó se senten clarament els crits. Una motocicleta amb dues
persones passa volant Rue Cugnaux. El que fa de paquet enarbora una bandera
francesa que amb la velocitat de la moto oneja preciosa sota les faroles
taronges.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada