Tancar gira. Tancar cicle.

Han passat setze mesos des de que vam estrenar a Televisió de Catalunya el llargmetratge documental Bon cop de falç. La història de l'himne. Des de llavors, amb els tres productors (L'Avenç, Enderrock i Clack) ens hem embrancat en una aventura de presentacions i projeccions, que ens ha portat arreu del país. Hem convertit el documental en minisèrie de televisió per La Xarxa de Comunicació Local, l'hem agafat de base per fer-ne un espectacle de cançons i himnes que es va titular "Seguem Arran!" i que vam estrenar al Born Centre Cultural just abans de la Diada Nacional i en vam elaborar una exposició, que es va instal·lar al mateix espai cultural i que després ha girat per Reus, Barcelona o Girona. Crec que hem fet un bon exercici de relat transmèdia. Hem convertit una idea en un relat que s'ha anat adaptant a múltiples formats. El que hi explicàvem s'ho valia. Televisió, cinema, exposició, espectacle musical, DVD, web interactiva... no hem estalviat eines ni canals.

El Bon cop de falç ha anat de ruta i s'ha presentat arreu del país. Això m'ha permès fer una de les coses que més plaer em dóna: viatjar i conèixer. Allà on arribàvem a projectar el documental hi hem conegut militants de base, gent disposada a tot per tal de tirar endavant un acte cultural o una taula rodona. Els imprescindibles. La Núria del Koitton Club de Sants. O l'Enric del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat. O la Pia de l'Ateneu Igualadí. O en Joaquim de Sant Vicenç de Castellet. Hem fet una ruta de carretera i manta durant moltes mesos; des de Terrassa fins a Taradell, des de l'Espai Mallorca de Barcelona fins a Caldes de Montbui, des de Cardedeu fins a L'Hospitalet, des d'Argentona fins a Folgueroles. Hem parlat i debatut de música, documental i història al centre cívic de Can Fabra, a l'Escola de Música de Catalunya o als Cinemes Girona. El que deia abans. Descobrir un munt de llocs i un munt de gent. 

Ahir al vespre vam fer la darrera presentació. Va ser al Centre cultural de Mollerussa, al Pla d'Urgell. Acompanyats de la Meritxell Gené, cantautora i amiga, que ens va interpretar algunes cançons que s'han convertit en himnes, com Catalunya Comtat Gran o L'Estaca. Em va fer il·lusió realitzar la última de les presentacions just a una població on hi tinc una part de les meves arrels familiars. Acabar-ho amb alguns familiars barrejats entre el públic de la platea va ser una cirereta. La tertúlia de després de la projecció, com sempre ha estat, va ser plural i molt participada. L'exposició encara es podrà tornar a veure a un parell de llocs. A Argentona i a Mollerussa, de cara a finals d'hivern, però en principi ja no farem més projeccions. Aquesta passada matinada, tornant amb la Renault Kangoo per la Panadella, amb boira de desembre a l'autovia, amb en Joan de copilot parlàvem de com és d'important saber tancar gires. Perquè en definitiva, significa també tancar cicles. Gràcies a tots per haver-hi estat. Tot s'acaba perquè tot pugui tornar a començar.