Soliloquejar amb algú és l'obra que em va recomanar l'actor i amic Eric Balbàs. Estava en cartell a la sala Joan Brossa de La Seca - Espai Brossa, un recinte escènic de petit format ubicat al barri del Born que feia mesos que tenia pendent descobrir.
Signava la dramatúrgia i la direcció el joveníssim Roger Torns. Tinc especial predilecció per a descobrir nous autors, noves veus. Vaig entrar amb curiositat. I en vaig sortir sorprès. Sorprès per una posada en escena misteriosa i estranya, incòmode, efectiva.Sorprès per la capacitat de malgrat unes interpretacions irregulars i poc cohesionades, tenir la percepció d'haver entès el missatge escènic amb una rudesa inaudita.
Una companyia recent com EL EJE -plena de coses per polir, plena d'oportunitats per explotar- hauria d'estar molt satisfeta d'omplir la platea com ho va fer aquest passat dimecres de desembre. Però encara hauria d'estar més satisfeta per plantejar un espectacle de poc més d'una hora de durada que sap explicar ras i curt, que estem profundament sols, desencantats, morint-nos de ganes d'estimar però incapaços de saber-ho explicar als altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada