Començar el curs

Aquest any és diferent. Des de l'octubre estic rebent classes al Màster en producció i comunicació cultural de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. La #vueltaalcole, de la que he fet alguns tweets, m'ha servit per redescobrir la màgia d'aprendre, el gust per les classes magistrals o el valor dels debats entre companys dins de l'aula.
Fa set anys que sóc professor a la universitat. Fa cinc mesos que vaig tornar a ser alumne. I fa quinze dies que he tornat a arrencar el curs com a docent de Televisió i Nous formats televisius al Tecnocampus. Quan cada tarda arribo a la plaça Joan Coromines, al cor de Raval, i trec el meu carnet d'estudiant per entrar a la facultat, carpeta en mà i motxilla penjada a l'esquena, sento unes enormes ganes d'anar a classe, entrar a l'aula, treure els fulls, afilar les orelles, prendre apunts amb el meu punta fina blau marí.
M'agradaria pensar que els meus alumnes senten, ni que sigui una mica, aquesta sensació cada dia que entren per les aules 104 o 212 del Tecnocampus. Allà, al costat de les portes blanques, en una petita cartellera amb els horaris oficials hi posa "Professor Eloi Aymerich". Però en realitat el que hi hauria de dir és "Eloi Aymerich, enamorat de l'audiovisual. Alumne i Professor a la vegada. Preguntant-se sempre si tu estudiant que entres a les 08:00AM o a les 10:10AM sents les mateixes papallones que ell quan atravessa l'àmpit de la porta". Comença el curs.