5 de novembre de 2005

una canita al aire

Quan estava a Dinamarca en Joan em va venir a veure, i per déu, tant ell com jo ho necessitàvem. Sempre he dit que en Joan és com una nòvia en masculí, sense sexe pel mig, però amb una atracció intel·lectual extraordinària. Un butlletí de l'Òmnium Cultural ens va creuar. Des de llavors hem mantingut una relació tremendíssima.
A Dinamarca vam topar-nos amb una rossa madrilenya, una filla d'immigrants colombiana i una hippye de Getafe que es guanyava la vida posant nua en els estudis de dibuix del sud d'Ama.
A Dinamarca vam deixar perdre un autobús, vam llevar-nos sense haver dormit, vam caminar distrets sota la pluja, vam fer acrobàcies descalços a l'herba d'un parc enorme a Roskilde. I aquesta setmana la rossa madrilenya ha tornat a aparèixer a les nostres vides. Recordo que m'havien preguntat què era "una canita al aire" al final d'un sopar, quan el vinillo ha pujat i és tard, i la mandra de marxar amb bus nocturn et pot portar a pensar que mai està de més passar una nit llarga.
Recordo que no m'ho van acabar d'explicar. En Joan, almenys la setmana passada, continua sense saber què volia dir. Mamma mia!

4 comentaris:

joansalicru ha dit...

eloi,
m'encanta q parlis de mi, ja ho saps...
joan

Living in Thailand ha dit...

Nice site maybe we can do something!Free SMS and Free Fax

Anònim ha dit...

Jejeje, Joan, ho sabem tots que ets un pèl 'modest'!
Ah! 'una canita al aire' crec que vol dir permetre's una concessió, un gust, un desig ...una cosa que habitualment no faries, vaja.
Salut!

Aixolot

Xavi Amat ha dit...

Jo l'expressió "una canita al aire" sempre la relacionaré amb un bon amic de la facultat que portava bastants anys sortint amb la mateixa noia i em va dir que potser era el moment de "una canita al aire". Al dia següent me'l vaig trobar llegint l'Interviu, no sé on devia arribar la seva "canita"...