5 de juliol de 2005

la petita farmacèutica

La meva cosina Gemma ha aprovat la ESO, i deixarà l'escola on anava. Després de tots els problemes que ha tingut, la Gemma és un reflexe del significat de lluitar contracorrent. Orfe de mare als deu anys, des de llavors les coses mai li han estat fàcils. Però avui ha vingut a dinar, a casa, amb el meu germà, la mare i la meva àvia Montse.
La meva cosina Gemma anirà a aprendre d'auxiliar de Farmàcia, i diu que en té moltes ganes. Recordo quan aquest hivern la vaig anar a visitar a l'hospital Sant JOan de Deu, a Barcelona, a la tarda, de cinc a set, quan al departament psiquiàtric permeten les visites. Recordo la seva silueta vacil·lant, el passadís tancat amb clau, els seus ulls narcotitzats, dient-me que cada dia lluitava per curar-se. Recordo que quan sortia de veure-la amb la meva àvia vaig plorar en silenci, una pena enorme.
La meva cosina Gemma aviat es posarà bona. La meva petita farmacèutica. Gràcies a Déu.

1 comentari:

David Oromi ha dit...

Eloi, ests l'ostia. M'has fet negar els ulls un altre cop. Aviat o deixaré de llegir el teu blogger ó procuraré tindre un paquet de clinex aprop.
Tinc ganes de veure't. A veure si ens truquem un dia i fem la xerradeta. Veuràs com ha canviat la Marina. Ja no és un bebé, ara ja és una nena petita.