12 de juliol de 2005

catalanisme de butxaca

En Renaud, un amic trobat a Dinamarca amb qui vam compartir sis mesos d'estudi, visita Barcelona abans de tornar a Montreal, al Quebec canadenc. Intentem veure'ns al bar l'Estudiantil -d'on en recordo especialment unes cites d'en Jordi Carrion-. A les nou del vespre marxa amb autobús cap a Granada. Ens tornarem a veure, n'estic segur. Au revoire mon petit casteur!
Després ens truquem amb el meu pare que està anant a un acte d'Esquerra Republicana al Petit Palau de la Música Catalana sota el títol "Un finançament just per la Catalunya social". Les cadires estan disputades, i m'acabo infiltrant amb un carnet fals de periodista amb el que trobo un seient al galliner. El meu pare té un seient a quarta fila, el tracten bé, em diu. La independència cada cop té més valor en temps de blocs ideològics i dogmes partidistes.
En Carod-Rovira parla de catalanisme de butxaca per millorar el nostre benestar. Brillants i contundents i pedagògics en Josep Bargalló, la Marta Cid o en Carles Solà. Innecessàries les bromes pseudocatalanistes d'en Carles Huguet o Joan Puigcercòs.

Després de l'acte, en el capvespre càlid del Born a les portes del Palau, entre elements modernistes, veig un bon grapat de joves catalanistes i progressistes del partit intentant fer-se veure, intentant arrencar un intercanvi de banalitats amb les altes esferes del partit, intentant escalar posicions. El carnet com a línia de sortida. Em decepciona, i potser parlo de més, però no suporto una certa endogàmia partidista que denoto en tot plegat.
Amb el pare ens n'anem a sopar, relaxats. És de nit a Barcelona, i xerrem una bona estona en una terrassa exquisida de la Plaça Madrid. El convido a sopar. Tornem amb tren. Tot plegat 24,30 euros. Crec en el catalanisme de butxaca. Què hi farem.

5 comentaris:

joansalicru ha dit...

si, eloi, et faig un comment. Total, sóc el teu únic lector... és com si fos una comunicació bidireccional... no com a mi q em trobo gent pel carrer i em diuen que em llegeixen! ahir mateix dues persones!
joan

Joan Safont ha dit...

Joan Salicrú no diguis troles. Hi ha molta gent que llegim a l'Eloi.
Per cert, el catalanisme de butxaca que en dius podria ser una forma d'introduir el catalanisme o nacionalisme en sectors poc atrets cap aquest moviment. Gent que viuria millor el seu dia a dia amb un millor finançament, i això no és cap qüestió identitària, és "lo" més social que hi ha!

Ramon B. ha dit...

Quin moviment?

Joan Safont ha dit...

Bé volia dir reivindicació, detecció del problema, coneixem del problema, visió... del tema del finançament de Catalunya i la seva necessària reforma

Pedro ha dit...

Els catalanistes de butxaca amb quin partit simpatitzarien?