El recinte del Roskilde Festival és enorme, i veig per primer cop l'escenari Orange, un dels més grans d'Europa, on trenta mil persones salten al ritme de Sonic Youth, els llegendaris músics amb qui s'emmirallaven els Nirvana. Esperpèntic i majestuós.
Em concentro a gaudir del BallRoom, una carpa situada al nord de la zona de concerts, on veig la banda internacional Ska Cubano, amb músics jamaicans, cubans i britànics ascendents del carib. El millor concert d'ska de la meva vida. Extraordinari. Deu mil persones ballant uns ritmes tocats amb mestratge.
Descanso a l'herba d'un dels prats amb uns francesos i la Tina i la Georgina. Ara toca escoltar Mory Kanté, un dels grans cantants que ha donat l'Àfrica en els últims anys. Ara toca ballar a ritme de djembés, xilòfons tribals i cants de Costa d'Ivori. Els danesos, entre que porten tres o quatre o cinc dies de festival i que la majoria no deixen de beure, s'entreguen d'una manera salvatge als recitals. Per sort els més animals es queden a escoltar black metal, hip-hop urbà o pop garbage.
També llegeixo a elpais.es -des del cibercafè del Festival- que el Ministeri d'Habitatge aprova pisos de trenta metres quadrats per a joves. Jo visc en un apartament de vint-i-cinc. A Dinamarca fa quinze anys que se'ls hi va ocòrrer la idea. I una majoria aclaparadora de joves marxen a viure fora de la llar paterna als divuit o els dinou. Per cert, la meva tenda compartida a la zona d'acampada M fa uns sis metres quadrats... i som cinc persones. Al final, tot és possible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada