25 de maig de 2005

Un lloc per crear

Admeto que aquest és un post una mica llarg i potser molt descriptiu. Però em ve de gust deixar-ne constància. La setmana passada a Mataró es va inaugurar el Centre de Creació per a Joves de Can Xalant, que entrarà en funcionament després de l'estiu i que compta amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Per a informació més precisa podeu consultar www.mataro.org a la secció de notícies.
Fins ara, perquè ja ho ha estat fent tothom -des del curiós silenci d'Internet-, m'he abstingut de comentar i repassar de cap per amunt i de cap per avall, del dret i del revés, la inauguració de Can Xalant. Vam ser un grup de joves, els que ell 1996 -o 97?- ja estavem fent la corrua al voltant del Pla Jove, una iniciativa de la regidora cerdanyolenca Consol Prados, que en aquell temps tenia encarregada el cartipàs de Joventut. Recordo perfectament la dedicació d'hores i esforsos a fer propostes viables i serioses. I una de les que va sorgir amb més empenta -potser per la novetat- va ser la de Can Xalant; fer realitat l'apropament de noves eines de creació i difusió cultural per a la joventut de casa nostra.
D'aquell treball del Pla Jove en va sortir el Consell Municipal de Joventut, format per gent treballadora i que de forma desinteressada representava associacions d'estudiants, joventuts polítiques, entitats culturals, clubs esportius... En aquell consell fins el 1999 vaig estar representant l'Associació d'Estudiants del Satorras, que en aquella època, federada a la Federació d'Associacions d'Estudiants de Mataró (FAEM) van representar un dels moments àlgids del moviment estudiantil a la ciutat. Vull comentar l'anècdota d'una manifestació a favor d'una aplicació de la LOGSE amb els fons necessaris i una redefinició de la política de beques per a estudiants. Recordo que em van trucar el dia abans al vespre al telèfon de casa. Era una veu que em parlava amb català amb un accent sureny. Era en Joan Antoni Baron, en aquell moment regidor d'educació que em volia preguntar a quina hora passaríem per davant l'Ajuntament, que volia ser-hi per a rebre'ns ni que fós un moment, i per a rebre el nostre manifest de les nostres pròpies mans. Recordo que l'endemà vam fer portada de diari a El Punt, amb l'Oriol i jo a primera línia de pancarta, amb cinc-cents estudiants més. Armats amb fotocòpies amb les reivindicacions i un megàfon de color vermell.
Can Xalant és una gran oportunitat. Aquesta tardor se'm va encarregar la coordinació d'una de les comissions del Pla Jove per a Mataró que s'ha de posar en pràctica a partir d'ara, i que substituirà el que fins ara ha servit de full de ruta, i en el qual, com ja he explicat, vaig ajudar -modestament- a crear. Al que anava. Aquesta tardor vaig fer de dinamitzador de la comissió de creació jove. I de nou van sortir propostes super interessants; viver d'empreses de gestió cultural, mapa de zones per art urbà, propostes concretes i especificades per a becar joves artistes locals en l'art de la fotografia, les arts escèniques o les arts plàstiques...
Can Xalant podrà ser u centre de referència. Però que sobretot ho sigui per joves - i no tant joves- mataronins i mataronines que vulguin descobrir noves formes d'expressió. Des de que es va iniciar aquest projecte de centre de creació, he dedicat esforsos extres a intentar fer un seguiment acurat del projecte, fins i tot en moments en que per l'allargament de les obres o la inoperància burocràtica ningú li parava atenció. L'Alicia Romera -que curiosament, acaba de deixar la regidoria de Joventu- pot explicar com durant aquests anys sovint he demanat a la secretària del Consell de Joves informació i comptes sobre com avansava Can Xalant.
Ara ja tenim l'espai, i si seguim mínimament el pla d'usos que entre molts altres representats del consell, jo vaig votar, Can Xalant serà un bon lloc per aprendre, ensenyar i entendre. Un bon lloc per fer-se grans, madurar, comprendre, obrir la ment. Un bon lloc per debatre, analitzar, suggerir.
En definitiva, un bon lloc per a crear.

3 comentaris:

joansalicru ha dit...

Apa, que t'ho has passat bé, eh, fent aquest post?
A mi el dubte que em provoca Can Xalant... és de quina manera la gent normal percebrà que hi ha Can Xalant. Tinc por que es converteixi en un centre elitista, on hi vagin quatre gats...
L'altra cosa que em preocupa, ja més en el camp de la creació, és que els artistes sovint porten un rotllo de "m'haurien de pagar" per ser artista. De veritat. Gent que es pensa que ha nascut per allò. I potser no és així. Afortunadament el mercat, també aquí, posa les coses al seu lloc. Està clar que cal ajudar als joves que comencen a crear... però no els estarem facilitant tant les coses al final que crearem centenars d'artistes frustrats pq en el món real la seva obra no té sortida?
apa, amb ànim de generar debat
joan

Miguel ha dit...

Ei Eloi! Sembla que es recullen fruits de les discusions al Consell de Joventut... A veure com va això de Can Xalant... Bé noi, passa-t'ho bé amb l'Erasmus, que això només és un cop a la vida, i t'ho dic per pròpia experiència, i a veure si tornes i comencem a donar una mica de vidilla a aquest Consell de Joventut de Mataró, que últimament està una mica mort. Ens veiem el dia 16 de juny a la presentació del nou Pla Jove per Mataró, aquest cop em sembla que de forma virtual... Apa noi, cuida't. Salut!

Anònim ha dit...

Algun cop ja us ho he dit: llibertat i creativitat!
I popular! el dret universal i popular a desenvolupar les inquietuts! Can Xalant ha de servir
desvetllar inquietuts! Mataró, ciutat educadora, ciutat amb mirada de dona, ciutat solidària i també ciutat creativa. Quin repte, no? apali! ;)