18 de maig de 2005

article a la revista Valors

M'han encarregat un article per la revista Valors, una interessant publicació que cada mes presenta reflexions i exemples de com entendre valors tan dispars com l'autoritat, la mort, el silenci.
He pensat que podia estar bé penjar l'article. Pels nouvinguts al blog, es podran fer una idea de com m'ha anat tot fins ara.

La independència

Dinamarca és un país on la vida se succeeix de forma plàcida i cíclica, sense sobresalts. Escric aquesta carta des de l'escriptori de l'apartament ampli i lluminós en el que visc, en una zona residencial enjardinada a les afores de Roskilde, una petita ciutat a l'oest de Copenhaguen, la capital de Dinamarca. Roskilde, antiga capital viquinga fins al segle setze, està escampada al llarg de la riba d'un fiord llarguíssim que entra més de trenta quilòmetres terra endins.
Vaig arribar aquí el passat gener amb una beca Erasmus de la Unió Europea sota el braç, per a estudiar a la Roskilde University (RUC) un programa de comunicació internacional fins a l'estiu. La trobada amb estudiants d'arreu del món -tot i que majoritàriament europeus- és una experiència fantàstica que m'ha reportat un munt d'anècdotes còmiques, converses interessantíssimes, mogudes irrepetibles i amics inoblidables. La minsa beca que rebo no em cobreix les necessitats bàsiques, i passades unes setmanes d'arribar, vaig entrar a treballar en una empresa de neteja per la qual passo l'aspiradora, frego i trec la pols a mitja dotzena de cases particulars i oficines de l'àrea metropolitana de Copenhaguen. Aquí els catalans estem considerats igual que els turcs, els rumanesos o els iraquians, som del sud, d’una realitat diferent. La majoria dels meus amics estudiants que treballen -italians, grecs o espanyols- renten plats, escombren habitacions d’hotel o reparteixen diaris gratuïts a la matinada. És tota una lliçó d’humilitat.
Les brises del Bàltic i del Mar del Nord han convertit tot el país en una espècie de pista de patinatge, on els vents s'ensenyoren del cel, i cada dia, en un moment o altra, agiten i acompassen les branques dels roures i els pollancres. Així mateix els núvols atravessen aquestes terres a una velocitat vertiginosa, i en un mateix dia pot fer sol, núvol i ploure diverses vegades. El llarg hivern -el qual he hagut de patir fins a principis de maig- amb temperatures gèlides i neu durant setmanes influeix en el funcionament d'aquesta societat culta, rica i benestant que ha sabut construïr una societat del benestar gairebé sense fissures, on la pobresa és inexistent, els serveis públics són abrumadorament excel·lents i les ajudes als joves, a la maternitat, a la gent gran o als emprenedors són quantioses i universals.
Venir a Dinamarca per un fill d’una ciutat mediterrània com jo està resultant tot un experiment. Val la pena, això ho diré els cops que faci falta, que els joves viatgem. La única cosa que fa falta són ganes de treure´s la son de les orelles i ser valent. La quantitat de coses que s’aprenen t’obren la ment, i almenys a mi, el marxar lluny de casa, i treballar, i estudiar, m’ha fet experimentar el valor únic de la independència. El sentir-se lliure, el veure com en la distància el que queda de la terra d’on vens és l’amor, l’amistat, les ilusions. El sentir-se com el soldadet de plom del conte d’Andersen; que comença a caminar. Vacil·lant, però amb el pas ferm.

5 comentaris:

joansalicru ha dit...

M'han dit que si que mola, aquesta revista... je je

Joan Antoni ha dit...

Sali, que tu no ets neutral!

joansalicru ha dit...

No, clar que no, per cert prepareu-vos pel desembarcament a Barcelona...
joan

Oriol B ha dit...

Hola Eloi. Aquest article no m'ha agradat gaire. Per com ho expliques, sembla que les lliçons d'humilitat només formin part de l'aventura d'anar-se'n de casa uns mesos. Aquí, si t'independitzes, pots rebre les mateixes lliçons. En canvi, aquí serien lliçons de debò i no pas una aventura. A més, aquí, la lliçó encara és més dura perquè no tenim la societat del benestar tan consolidada com als països nòrdics. Hi ha uns quants llicenciats universitaris que fan de caixers a les grans superfícies. Independitzar-se, trobar feina, aconseguir una vivenda digna... això sí que és una aventura. I ho és a casa nostra.

Eloi ha dit...

Oriol,
en cap moment de l'article he volgut donar a entendre que el que anomenem lliçons d'humilitat només es puguin experimentar en una... com ho has dit? "Aventura d'anar-se'n uns mesos". S'ha de ser molt tonto per no veure que a Catalunya els problemes per emancipar-se són tants o més.
Tens raó quan dius que a casa nostra també hi ha llicenciats universitaris que estan en caixers de supermercats, i que intentar independitzar-se és tant o més problemàtic que a Dinamarca.
Un apunt que em sembla que no saps: l'estat del benestar danès és per als danesos; jo ni tinc descompte en els transport públic ni ajudes per pagar-me el lloguer ni pensió mensual universal d'estudiant universitari.
Salut!