Ferry de Barcelona a Maó

22:30 des del port de Barcelona marxo a Maó. Una mica de descans. Els amics esperen. Després, Mallorca.

Shakespeare em recita una porta per l'agost

Bolu super xulo al Festival Shakespeare amb una feina enorme d'en Marc, en Kiko, l'Esteban i els operadors Oriol, Joan i Marc. Com sempre, la xarxa Clack funciona a tope. Aquest 31 de juliol col·laborem a tope amb la gent de la Big Band Jazz Maresme i surt un espectacle que mescla música jazz i audiovisuals en directe. Oooh quina ilusió que m'ha fet! El Festival Shakespeare se celebra en una masia amb extraordinàries vistes al nostre mar, amb una piscina enorme i un cert punt de glamour inaludible i que personalment m'encanta. Acabem l'espectacle, i ens allarguem a cops de canapès i copes de cervesa. La brisa acompanya, i allargo. Són gairebé les tres de la matinada, ja som agost. Unes copes de cava i un amic m'acompanya a casa amb el seu cotxe. No caldrà ni que engeguem el motor, només treure el fre de mà i deixar-nos portar carretera avall.
Shakespeare m'ha recitat una porta d'amor, ferocitat, tragèdia i visions màgiques. L'obro i m'apareix un agost llarg i amb destinació a Europa i el mar.

Santes (III): anem a tancar amb la Núria i l'Helena

És la recta final. Aquella olor de metxa cremada, pòlvora incendiada, fum a l'aire. Amb la Núria i l'Helena ens acostem a l'Anem a tancar i ens acomiadem de les figures. En Xavier ens fa un fotografia a les escales de davant de Casa Paco, a la Plaça Xica. No trobeu que les dues noies semblen germanes?
Al cap d'unes quantes hores, quant a quarts de set del matí baixem saltant per davant l'Ajuntament i el cel ja s'ha fet clar, Les Santes s'esvaeixen com un miratge. Una ilusió que encara persisteix físicament en romanents anecdòtics, les deixalles de gots i ampolles de l'arena de l'Antic Parc Central, la parelleta de poc més de vint que es besen arrambats contra un arbre, el begut que tinteneja entres els bancs, l'sms que t'arriba a última hora amb la darrera frase de la conversa, la patrulla de la guàrdia urbana que es mira amb fruïció aquella noia amb les faldilles tan curtes, els operaris de manteniment ruixant els carrers, de lluny, encara, la xaranga. Una turista nordamericana em pregunta on pot comprar tabac i de si ha de tenir por d'estar sola a quarts de set del matí.
I a un quart de vuit del matí enfilo el carrer Nou acabat de ser rentat i brilla, i el silenci només el trenca la persiana d'un forn de pa que ja obre, i jo penso, mirant-me el peus marronosos de sorra i amb una pau embriagadora, que tot plegat és una història tan bonica, la de la festa que acaba quan es fa de dia, i que de tant bonica sembla que sigui mentida. Anem a tancar.

Santes (II): de concert a ball a matinades a missa

Santes (I): retransmissió de TV

Sovint no som conscients de l'impacte que tenen els mitjans de comunicació de proximitat al nostre territori. Ahir retransmissió en directe de La Crida per Televisió de Mataró a les 20h del vespre, i a partir de les 21h especial Les Santes 2009. Entrevisto a en Joan Antoni Baron i li pregunto sobre el fer la festa entre tots, la importància i el treball ben fet d'exportar les santes com a targeta de presentació de la ciutat, el seu programa d'actes com a alcalde i el perquè fa callar durant el discurs a un grup de persones que xiulaven. L'endemà i la mateixa nit un munt de gent em comenta que ha vist els balls de les figures, la retransmissió, la gent, l'entrevista, per televisió.
M'agrada pensar que gràcies a l'equip de televisió que avui ho han fet possible -Kiko, Esteban, Jaumes, Miquel, Marc, Susagna, Anna, Marta, Queralt, Oriol...- moltes persones han pogut reviure o viure en directe un dels moments claus de la nostra festa major: l'arrencada, el moment de l'espetec inicial, la pujada definitiva de persiana.
La Crida ha estat convertida per Joan Antoni Baron en quelcom més que un acte protocolari, i el dota de sentiment i d'espontanietat. El discurs de l'alcalde agrada i no agrada, com a bon element santero, i desperta controvèrsia i sentiments contraposats. Això és la Crida, una arrencada sentimental per uns dies que viurem a cop de seny i rauxa.

Enyorança del que no puc fer

Aquesta setmana m'he quedat amb ganes de gaudir de coses que feien aquesta setmana una setmana realment d'estiu.
1. Comprar-me unes xancletes noves amb tires negres o marró fosc.
2. Anar el cap de setmana al matí a la platja amb en Pol i en Ferran, jugar a pales, prendre el sol, xerrar.
3. Fer una cervesa de capvespre mirant l'horitzó del mar, mirant cap a Menorca.
4. Veure en Pol Codina forjant a l'aire lliure en la festa del Sant Pere més Alt i convidar-lo a una canyeta.
5. Pujar al castell de Burriac fins a dalt de tot i observar els pins verds al acabar el dia, fitar algun vaixell blanc a la ratlla blau fosc de la platja.
6. Dinar de diumenge amb el meu germà, a ser possible una paella i aigua ben freda.
7. Tenir temps d'aprendre alguna havanera.
8. Cantar-la.

Guitarra pensant en el Rif

Estimada senyoreta
tinc 3 dies de permís

Acabo d'arribar de França
i he entrat per Sant Martí

Estaré a Barcelona
tinc 3 dies per ser aquí

Porto un jersei de llana
i un farcell del meu padrí

Diuen que anirem cap a Tanger
i d'allà a les muntanyes del Rif

Lluitarem contra moros i lladres
i cridarem visques al rei (x2)

Cruilling | Manu Chao | Literatura musical

El dissabte vaig assistir a un dels millors concerts que recordo. Entre les activitats a les que em dedico, una d'elles és fer de cronista de concerts, ara al Festival Cruïlla de Cultures. M'agrada intentar reflexar en l'escriptura les sensacions, sovint complexes i profundes, que genera la música. Ja ho feia fa temps al Capgròs en una secció que vam anomenar De Concert i des del 2006 ho he fet també per Mataró Ràdio a través del Diaridelamusica.com. La literatura musical té quelcom d'apassionant. M'agrada continuar sentint que la música forma part de la meva vida i que cada dia haig de repassar uns videoclips, o escoltar uns mp3, o visitar aquells myspaces, o penjar al youtube cançons enregistrades en directe, o redactar una entrevista a un músic, dj o programador.
Tot això ve a cuento després de viure un concert de Manu Chao & Radio Bemba espectacular el dissabte 4 de juliol a l'Espai L'Arquera de Mataró. Crec que va ser un concert viscudíssim per tothom, suat, cantat, emocionat per totes bandes. Va ser un recital de conciliació amb la idea que la música uneix per sobre de gairebé qualsevol cosa. M'agrada conciliar-me amb aquesta idea de la música que busca la comunió de persones i estils. Vaig escriure una llarga crònica pel festival, la podeu llegir aquí.
A través de la música de vegades he somiat i ho penso continuar fent. Tal com va dir Manu Chao sempre, per damunt de tot; "pase lo que pase, sea lo que sea, próxima estación: esperanza." Us deixo amb el video del concert, operat per Oriol Castillón, Guillem Zuazola i Sandra Guirado i realitzat per mi. Disfruteu-lo!

Porcel (I)

Ha mort un dels meus referents. Aquesta passada tarda a quarts de vuit l'Oriol m'ha trucat informant-me que a Lavanguardia.es avisaven en última hora de la defunció de Baltasar Porcel. Les trucades, després, s'han anat succeïnt. En Joan. En Ferran. En Llorenç. Els pares. Emoció, sensació d'estupor. Perquè sovint tot i que les notícies no siguin sorprenents -sabia del seu ingrés, sabia del seu delicat estat de salut- la mort d'una persona que has conegut i viscut mai et deixa indiferent.
Tampoc m'atreveixo en calent a parlar gaire sobre aquesta sentida pèrdua. No parlaré a fons del darrer cop que vam sopar plegats a Barcelona, ni del projecte que teníem entre mans, ni de la casualitat que ha fet que aquest migdia estigués fullejant un llibre que recull algun dels seus contes.
Ara per ara només em veig en cor de dir que ser lliure és no tenir por. I Porcel, crec, que per sobre de tot ha estat un narrador de la vida que mai n'ha tingut per a res. No tenir por t'allibera. No tenir por et fa molt gran.
Referent de mites, conceptes, vida i somnis. Referent de tantes coses avui en Baltasar ens ha deixat una mica més fràgils, una mica més enfortits, una mica més sols.

La millor nit de l'any és la de Sant Joan

Quina nit suma més coses?! Calor, nit, amics, música, festa, revetlla, bombetes de colors, serenates i guirnaldes, terrats plens de gent, coets i petards... i tot al costat del mar. A quarts de sis, mentres em banyava al nostre mediterrani i sortia el sol, he pensat que de nou, la vida és immensa i cal viure-la amb intensitat.

La sardana de les calculadores (1ª Part)

Van arribant mica en mica. N'hi ha casos confirmats a Catalunya, com a Cardedeu o Sabadell, a les Illes Balears com a Palma de Mallorca o a Euskadi com a Amezketa. Desenes de vots d'Iniciativa Internacionalista, la llista electoral de marca abertzale que s'ha presentat a les darreres eleccions europees, desapareixen de les sumes de les actes de recompte de vots. Així mateix la formació assegura haver rebut testimonis que denuncien que en meses d'arreu d'Espanya els seus vots han estat considerats com a nuls o han estat desviats a sumar per altres candidatures. Aquí hi ha més informació sobre el funcionament del recompte i les pressumptes tupinades que van apareixent arreu de la geografia catalana i espanyola. Si les denúncies fetes per el partit abertzale són certes, estaríem davant un nou episodi de l'ofegament injustificat i injust d'una opció política.
No ens podem permetre el luxe de deixar passar una cosa així. No hi pot haver errors amb la cosa més important que tenim: la llibertat d'exercici del dret a votar, la sobirania popular, la voluntat del poble. Cada vot és importantíssim, vital, imprescindible, val un tresor. Si ens queixem que la gent no vota, ara ja en sabem un nou motiu: la disbauxa del recompte, la sardana de les calculadores, la inoperància funcionària del suma i resta, la comèdia d'una democràcia que mica en mica se'ns desfà a les mans.

Avui tots som un

Bona tarda Mataró!

Ja ha arribat el moment tant esperat. Des de l'organització, formada per sis entitats de la ciutat, us volem dir: moltes gràcies! De veritat gràcies per acudir massivament a la cita que us hem fet des del Capgròs, des del Facebook, des de correu electrònic. Gràcies per fer-ho còrrer, per convertir aquest acte en el vostre acte. Gràcies per ser avui més de 3000 persones que gaudirem d'un equip de futbol que ha portat el barcelonisme a tocar el cel.

També gràcies perquè en un moment de crisi com el que estem vivint, en que hem trobat portes que no s'obrien, mans tancades, esquenes girades, hem trobat gent que ha cregut en nosaltres, que ha tingut fe en que aquesta Pantalla Gegant es portés terme. A tots ells, també gràcies.

I ara si, acabem, ja comença l'espectacle.

Perquè ara no importarà de quin color tinguem la pell, si fosca, blanca o negra. No importarà quin idioma parlem, si el català, l'amazigh o el castellà. No importarà de quin barri de la ciutat vinguem, si de Cerdanyola, Molins o el Centre. Només importa que ara i aquí tots serem un per viure com una sola afició aquesta cita històrica.

Amb les banderes al vent i el civisme al cap, connectem amb Roma amb la fe en un equip que ens ha recordat que només junts arribem a tocar els somnis.
Cridem junts.
Visca el Barça. Visca Mataró. Visca Catalunya.

Un maig de treball intens

Porto un maig de treball intens, de projectes que tot i el moment econòmic complicat, tiren endavant. El Diaridelamusica.com, que col·laborarà estretament amb dos festivals de la comarca: el Cruïlla de Cultures de Mataró -amb el que farem programació especial per televisió i ràdio si tot va bé- i el Petitsons de Caldes d'Estrac -que arrenca aquest proper disssabte i del qual el ddM n'és el mitjà oficial. M'encanta veure que el projecte, malgrat la falta de suport institucional, continua apostant per mallar i fomentar l'escena musical maresmenca.
També estem enllestint els preparatius per la pantalla gegant que Clack Produccions Culturals instal·larà al recinte de l'Antic Parc Central de Mataró el proper dimecres. Una pantalla que enguany només ha estat possible gràcies a la complicitat de la mitja dotzena d'entitats que hi ha al darrera -Penya Barcelonista, Voluntaris per al Futur, Marrinxa, Clack, Comissió de Clubs de Futbol- així com empreses privades com Capgròs i Fabrés que han fet esforços enormes perquè el proper dia 27 de maig Mataró tingui una cita massiva i espectacular amb la Final de la Champions League. Un treball intens de diàleg entre entitats, de pactes, de cessions, de compromisos, de responsabilitats. Només amb la responsabilitat i la paraula donada es poden teixir complicitats.
Entremig projectes de video per internet, una oferta per impartir un taller de documental de la realitat que faré el juliol a Granollers o la presentació al Cafè Cultural El Dau, dins la 3ª Mostra d'Art Social, del curtmetratge documental Dignitat que vaig dirigir l'any passat. En una ciutat que no para i que no deixa espai per avorrir-me, un maig de treball intens, de treball cooperatiu amb els companys de la productora -aquesta vella idea dels mataronins del treball en col·lectiu, de base, transformador.
Un maig de sorpreses, com les noves joies de plata de la Núria o la torbadora estàtua d'en Pol Codina a Ca l'Arenes -amb el que vam anar a festejar-ne la inauguració bevent vi rosat i martinis fins a les tantes. De la Jornada de Valors d'aquest dissabte -felicitats Joan!- o del dinar al Parlament amb la Consol. Un maig treballat, amb projectes per la resta del juny i amb els ulls posats en el juliol. El curs que ve és una altra història. De nosaltres qui vulgui en podrà dir moltes coses, però mai que no ens esforcem i treballem de valent per tirar endavant els nostres propis projectes. Els nostres propis somnis.

Interior - Marçal - Valors - Terrat

En Joan fa dos mesos ens va encarregar a el fotògraf Sergio Ruiz i a mi que penséssim la imatge gràfica de les Jornades Valors i Compromís que es faran al maig -més info a www.valors.org. El leitmotiv era la interioritat. Crec que sovint allò més diàfan és el que més bé reflexa el nostra interior. Cal obrir-nos portes als cors, literalment, i contrasta el que en vagi sortint amb els elements físics del nostre entorn. Físic-Metafísic per parlar de l'interior des del meu terrat i amb la complicitat d'en Marçal -que no es va arribar a constipar. Vam rodar a principis d'abril i ara ja tinc muntat la promo. 90 segons de desenfocat amb la música elíptica i inversa de Natch. Potser molt poppie, espero els vostres comentaris. I féu promo!



I pels amants del documental, demà a les 19:30 a l'Espai Mallorca de Barcelona -a tocar de les Rambles- presentació amb Baltasar Porcel del documental codirigit amb Àlex Moreno el 2004, Baltasar Porcel, ressons en la mediterrània. Ens han avisat aquest divendres... qui vulgui venir després anirem amb en Blai Vidal a sopar i a tocar corrandes amb la seva guitarra.

REcompte

Marxar a una casa de colònies i desconnectar. Tocar la guitarra a unes escales amb lluna plena a les tres de la matinada amb en Gener. Viatjar a La Floresta a berenar amb una amiga. Escoltar el blues de Freight Train. Fer unes cerveses amb el meu germà, retrobar-nos, riure, tornar-nos a retrobar. Fer realitat un espot rodat al terrat. Visitar el CCCB i llegir tots els panells durant tres hores. Riure amb dues vallessanes i una maresmenca. Mullar-me sota els carrers del Call de Barcelona sortint d'una vineteria, arreplegar un parell de petons sota un portal. Fer una calçotada sense calçots, jugar a ping-pong, menjar en una gran taula parada en un prat sobre el sol. Anar a veure el barça a ca l'Alzina, pensar que he tirat cinc anys enrera i res ha canviat. Beure vi al Dau fins molt tard i empalmar amb una conversa fins a les tres en punt. Plantar tomaqueres, arranjar la filera nova de l'hort, aplanar la terra del costat dels raves, jugar amb en Dark a tirar-li trossos de fusta. Acabar mirant una pel·lícula asiàtica en un apartament a les fosques. Penjar la roba al terrat sense samarreta mirant el mar blau d'abril. Fer un cafè enlluernat amb en Pol. Menjar una vint-i-quatrena part de la mona de l'àvia. Anar a veure cinema peruà en un teatre català i recordar un paisatge xilè. Perdre a futbol sala per 16 a 14. Tornar a començar. Llevar-me a les vuit i trenta-un gràcies a l'Oriol. Preparar una nota de premsa, planificar un rodatge del ddM, evaluar els costos d'un programa, fer quatre fotografies, escriure mig poema, capturar uns fotogrames, menjar maduixes de postre. Pensar que, malgrat tot, el recompte val la pena, perquè sento i estimo.

La ciutat que combat la crisi

Més enllà de les porres, de les macroestadístiques, els índexs ibex i nasdaq, l'atur i les cues que veig des de la meva finestra a Càritas, la ciutat es mobilitza.
Ahir a La Fàbrica de Televisió de Mataró en teníem diversos exemples. La gent del Col·lectiu de Teatre EPMA oferint una obra de teatre el diumenge al teatre de l'IES Miquel Biada, l'Hermandad La Armonía que aquest dissabte organitzen un Festival de Saetas i cant flamenc al seu local social, l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet que enceten el proper dimarts una Setmana Cultural amb cinefòrums, vetllades poètiques i clubs de lectura.

Són aquestes les coses que em recorden la força dels ciutadans per davant un moment complicat a nivell econòmic i laboral, donar la millor cara amb literatura, teatre, cante i poesia. La ciutat que combat la crisi existeix. Un combat que es guanya sempre, perquè depèn tant sols de la bona voluntat, el treball, l'esforç i la ilusió. M'agrada viure en una ciutat que es treu la mandra i es posa dempeus per reivindicar allò que és. Em fa recordar perquè m'estimo aquesta ciutat i la gent que hi viu.

Ho veig i no m'ho crec: desproporcionat i patètic

Ho veig i no m'ho crec. Desproporcionada i patètica l'acció dels Mossos avui. Algun blogger ha escrit que tornava l'esperit "Valdecasas", amb referència a la traspassada política del Partit Popular que durant els anys de les protestes per la LOU i antiintervenció a la Guerra de l'Iraq, es dedicava amb meravellosa eficàcia a deixar anar els seus policies nacionals per rebentar manifestacions i dissoldre concentracions. Encara recordo el so d'una de pilota de goma que va passar-me fregant a dos dits del nas a Pla de Palau en una manifestació el març del 2003 amb els meus companys universitaris. Curiós és el fet que els Mossos porten el mateix color blau d'uniforme antidisturbis que aquells policies nacionals del 2003. Han passat just sis anys, però l'estampa era la mateixa.
Curiós és el silenci patètic de Saura, que no se'n sap a venir que és ell el responsable principal d'aquesta repressió desproporcionada i brutal als estudiants que es manifesten a Barcelona. Si pretenien resoldre un problema, suposo que és evident que acaba de fer una excel·lent campanya de sembra perquè això vagi a més. I les responsabilitats d'una mala gestió, almenys ho pensava, s'han de depurar i assumir. No es pot anar amb la cantarella del "bon cop de porra, defensors de la terra". De debò.

Recolocar-se - Reinventar-se - Refer-se - Retrobar-se

Sempre de cara per tornar a fer la volta, una nova tombarella. El [Re] que provoca l'acció de la renovació, del tornar a passar per la mateixa cruïlla amb nous ulls. Ara que tot torna a començar, m'aplicaré la tecla [Re] per agafar forces i saltar encara més amunt per sentir més alegria, més amics, més històries, més imatges, més energia única i imprescindible per reconstruir-nos quan arriba la primavera.