Més enllà de les porres, de les macroestadístiques, els índexs ibex i nasdaq, l'atur i les cues que veig des de la meva finestra a Càritas, la ciutat es mobilitza.
Ahir a La Fàbrica de Televisió de Mataró en teníem diversos exemples. La gent del Col·lectiu de Teatre EPMA oferint una obra de teatre el diumenge al teatre de l'IES Miquel Biada, l'Hermandad La Armonía que aquest dissabte organitzen un Festival de Saetas i cant flamenc al seu local social, l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet que enceten el proper dimarts una Setmana Cultural amb cinefòrums, vetllades poètiques i clubs de lectura.
Són aquestes les coses que em recorden la força dels ciutadans per davant un moment complicat a nivell econòmic i laboral, donar la millor cara amb literatura, teatre, cante i poesia. La ciutat que combat la crisi existeix. Un combat que es guanya sempre, perquè depèn tant sols de la bona voluntat, el treball, l'esforç i la ilusió. M'agrada viure en una ciutat que es treu la mandra i es posa dempeus per reivindicar allò que és. Em fa recordar perquè m'estimo aquesta ciutat i la gent que hi viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada