Recordar Companys. Això he fet aquestes dues darreres setmanes, absolutament immers en la producció audiovisual que hem preparat per l'acte d'homenatge a Lluís Companys, Companys 75, impulsat pel Born Centre Cultural i amb la direcció artística del Grup Enderrock. Hem filmat en platós de Guinardó a personalitats com August Gil Matamala, Joan B. Culla o Josep Cruanyes. Després hem engegat la coctelera dels efectes de Super8 i hi hem afegit imatges d'arxiu virades a sèpia intens. De fons, la banda sonora minimalista i orgànica del músic Joan Díaz. El resultat es va projectar el passat dimecres 14 d'octubre en una pantalla de trenta metres quadrats al Born, davant de les ruïnes. Emocionava veure la lum dels fotogrames de la pantalla colorejar la pedra grisosa del jaciment; ara vermell, ara groc, ara taronja.
Recordar Companys. Escoltar-ne una trajectòria arriscada, prenent partit. Fugint de comoditats. Complicant-se la vida. Fins i tot Ítaca té les seves
ítaques. Potser una bona Ítaca seria recordar Companys no només com un màrtir sinó com un advocat laboralista, un rabassaire, un antifeixista, un home llibertari i de justícia o un amant de la unitat de les forces progressistes a tota costa. Aquests dies, rumiant-hi molt, hi pensava. Recordar algú de forma diversa i transversal és, sovint, el millor homenatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada