A partir d'aquest primer d'octubre el Diaridelamusica.com deixarà d'actualitzar-se. Ens acomiadem, i tanquem aquest projecte comunicatiu que va arrencar el 2006 a Mataró Ràdio i que porta vuit anys en antena. Des de la productora Clack, que és on el vam fer néixer, creiem que el projecte ja ha arribat al seu final de cicle. El ddM –com el coneixem de forma abreviada- ens diu adéu.
Durant anys ens hem dedicat a desbrossar rutes desconegudes en la comunicació periodística audiovisual musical. Hem intentat aixecar torres impensables. Hem edificat moltes coses. Hem fet molt bons companys de viatge. I ara, després de força temps obrint camins i nous bastiments audiovisuals, crec que toca i és sa aprendre a tancar projectes. El que potser penses amb 24 anys és diferent al que planifiques amb 32. Aquí una de les diferències. Ens fem grans. I penses que només tancant calaixos se’n podran obrir d’altres.
La història del Diaridelamusica.com ha valgut molt la pena. Han passat centenars de convidats i grups. Al Youtube tenim més de 440 videos penjats amb gairebé un quart de milió de visionats! Quina casualitat; ara que tenim 440 clips -que coincideix amb la freqüència de 440 Hz- de l'afinació musical. A l'equip hi han treballat gent sensacional -penso especialment amb gent com la Marta Cabot, en Kiko, la Georgina, l'Oriol Castillón, l'Albert Clopés, en Joan Salicrú, l'Esteban Seras, la Tanit Palay, en Marc Teixidó, en Marc Arisa, la Rita Villà, l'Alba Garcia, en Joan González, en Jorge Heredia, en Marc Giner, l'Albert Poquet, en Xevi Amat o en Joan Ayza. Un munt de gent entusiasta que ha donat part del seu talent per fer un projecte comunicatiu de música amb continuïtat i de base. Sí. De base. Comptant amb els mitjans, les agències de comunicació, les sales, els cicles de petit format, els festivals emergents, les discogràfiques i promotores, els patrocinadors, i sobretot les bandes. Intentat connectar amb el que bullia a l’escena.
Tot el material queda penjat. Els vídeos, les cròniques, les entrevistes, els reportatges, les fotografies. Els comptes de Youtube, Twitter i Facebook del ddM queden oberts però sense actualització. I tota la informació queda a lliure disposició. Perquè la feina documental feta és ingent, especialment per la música emergent catalana i maresmenca. Hem vist néixer bandes que ningú sospitava on arribarien com La Pegatina o Els Catarres. O hem descobert uns Mishima quan encara no havien emergit de l’underground. O hem entrevistat intèrprets de primera línia com Llibert Fortuny, Gerard Quintana o La Troba Kung-Fú. O enregistrat les melodies jamaicanes de The Wailers, el saxo de Maceo Parker o l’extraordinària veu de Sílvia Pérez Cruz.
El Diaridelamusica.com s’ha passejat per les graelles de televisions com Maresme Digital, Televisió de Mataró, m1tv o La Xarxa. També per ràdios, des de Mataró Ràdio, Ràdio Premià de Mar, RTV Calella o Ràdio Arenys. O mitjans escrits, com Capgròs o El Tot Mataró. Fins i tot en altres portals web, com Enderrock.cat. El ddM ha volgut estar a tot arreu on se l’ha demanat. També hem treballat amb moltes sales de les que no em vull oblidar. Des de les Cases de la Música, començant per la de Mataró i els amics de Visual Sonora, fins a Privat, Lasal o el Foment Mataroní. També hem treballat amb festivals; des de l’inVICtro fins al Cicle de Músiques Tranquil•les de Mataró, passant pel Poesia i + de Caldes d’Estrac o la Fira de Música al carrer de Vilaseca. Els companys de viatge són molts. Aquestes línies també han de servir per això. Per donar unes gràcies molt grans. Hem fet possible el projecte durant anys gràcies a jun munt de complicitats, favors i confiances. Malgrat sentir una certa tristesa i nostàlgia al dir adéu, també tinc la sensació d’estar acomplint la dita que diu que “està bé allò que bé acaba”. Agraït i amb la feina feta amb molta gent.
Ara seguim. Ens retrobem de seguida. Tanquem un projecte però mantenim l'entusiasme i les ganes de la gent de Clack. Encarant nous reptes amb la música al centre de la narració. I sobretot, continuant explicant històries. Perquè la música, en realitat, crec que és això: res més que una diversa i gran biblioteca plena d’històries extraordinàries i belles. Com el Diaridelamusica.com.
Salut i molta música!
[Article publicat aquest 30 de setembre al Diaridelamusica.com com a Director del portal musical]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada