Passar tot un diumenge netejant amb el cunyat l'altell que tanta il·lusió et feia perquè potser allà t'hi pots posar un estudi des d'on vegis Burriac i el mar. Passar-te mig matí descarregant una nevera i una rentadora oxidades i velles i portar-les a la deixalleria. Sentir l'eco del martell en el menjador lluminós que pintaràs i que quedarà més ampli quan tiris a terra l'antiga paret de la cuina. Tornar a pujar al terrat de nou perquè et costa de creure que les vistes siguin tan i tan boniques. Pensar en quines rajoles posaràs al terra quan l'hagis de protegir contra humitats. Descollar antics prestatges setanteros del lavabo. Despenjar làmpares que portaven apagades quinze anys. Tafanejar des de la galeria enlluernada tots els patis interiors amb arbres fruiters i escalinates d'obra vista per primera vegada. És construir des del principi. Fer una casa nova començant per desmuntar la vella. Primera part de la obra.
El més curiós de tot és que aquesta setmana a casa hem estat de signatures de pisos. Només ens han separat dos dies entre la meva signatura davant de notari i el primer contracte de lloguer de pis del meu germà, que s'emancipa amb 26 anys. El moviment és vida. Doncs movem-nos. Construim des del principi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada