Una mala notícia per la cultura de la meva ciutat

Aquest dimarts al matí El Dau Cafè Cultural ha anunciat que tanca després de quatre anys. Un espai que programava concerts, exposicions, obres de teatre, màgia, actuacions de monologuistes i tastets gastronòmics, entre altres. Hereu de l'històric Arcàdia Cafè Cultural, El Dau ha estat una petita flama dins el precari ambient cultural del centre de la capital maresmenca.

El centre històric de Mataró pot comptar amb els dits d'una mà els espais d'idees en un sentit ampli que des de la iniciativa privada es tiren endavant: el Foment, El Públic o l'Atzucac en són tres exemples. Molt diferents, però a la vegada molt complementaris.

És evident que tirar endavant un projecte cultural al casc antic d'una ciutat mitjana catalana avui en dia és una heroïcitat. Per dos principals motius.

El primer, la idiosincràcia de la cultura d'autor (la que floreix al marge de les grans discogràfiques, dels grans grups editorials, la que aposta per músics, companyies, poetes o propostes culturals que arrisquen, apareixen de nou o simplement, queden relegades fora del que mal anomenem "interés general"). Aquesta cultura d'autor sovint fa molt complicat que surtin els números. No estem parlant d'hamburgueses del Frankfurt's. Ni d'smartphones de Phone House. Ni d'americanes del Pull&Bear. Parlem de la imprescindible cultura que ajuda a preguntar-se i a construir relats més enllà dels més populars, televisius i comercials. I això dóna pocs diners. Sempre ha estat així.

El segon motiu és molt més senzill. Un projecte cultural és moviment. És soroll. És gent entrant i sortint. És intercanvi, diàlegs, recitals, monòlegs, melodies, aplaudiments. És vida. És, puntualment, allargar algun vespre. I sovint, amb un sentit estricte de les ordenances de civisme municipals, la vida cultural passa a ser objecte a fiscalitzar amb zel. I això porta problemes. Sempre ha estat així.

A Mataró el govern municipal de Convergència i Unió té un deure imprescindible: vetllar perquè el centre de la capital del Maresme no continuï patint una desertització cultural. A les portes de l'estiu tancava La Rambla Cultural. Ara li toca el torn a El Dau. Per motius molt diversos (econòmics, de gestió o per fins de cicle). Però als fets em remeto: estem perdent capitalitat cultural.

El nostre alcalde Joan Mora repeteix sovint que la concertació público-privada és la línia que vol fomentar. Ara per ara, això no està sent així. Cal concertar la cultura, cal coprogramar activitats, cal fomentar voluntats entre botiguers, programadors culturals i ciutadans, cal agilitzar tràmits burocràtics. Cal, sobretot, mediar amb els veïns. Des de la legalitat absoluta. Però tenint present que la cultura és una cosa massa important per deixar-la només en mans de les ordenances. Si hi ha projectes culturals des de la iniciativa privada que aposten per la nostra ciutat i el seu eix urbà, cal l'absoluta complicitat i solidaritat dels nostres governants.

Cultura és capitalitat i oportunitat. També és indústria cultural i llocs de treball amb valor afegit. I evidentment, cultura és llengua i identitat. Tenim una mala notícia per la cultura de la meva ciutat. Si els agents culturals del centre de la ciutat i el govern municipal fem els deures, les males notícies deixaran pas a les bones. N'estic convençut.