i noves coneixences

Ahir a la nit vaig estar amb en Blai tocant a l'andana de l'estació de Metro de Fontana. Era divendres de Festes de La Mercè, i a partir de mitjanit pujaven i baixaven dotzenes de persones que venien o anaven als diferents escenaris de la festa: al Fòrum, a la Plaça Reial, a la Plaça Sant Jaume.
Nosaltres dos a la nostra història: dues guitarres acústiques, cançó amunt i avall, que si arreglant un valset, que si arranjant una versió, que si repassant una cançó. Ens agrada tocar allà, passa gent, tenim la oportunitat de mostrar sense molestar gaire la música que fem. De tant en tant algú somriu, algú s'atura, algú deixa perdre un metro per poder escoltar el final d'una melodia. Un autèntic regal.
Ahir a la nit vaig trobar-me gent que feia dies que no veia. En Sigfrid, amb el que vam anar junts tota la vida a l'escola. La Irene, amb qui hem treballat rodant Santes15! aquest estiu. La Rosa, que vaig conèixer al Casal Les Vinyes feinejant amb el meu germà. I tot al costat d'en Blai, l'amic de l'ànima músic, geni i despistat, alegre i somiador, increïble i descregut.
Ahir a la nit, al tornar sol després de tocar tanta estona pensava en les noves coneixences. I pensava que sovint la vida és com una andana de Metro. Cada tres o quatre minuts para un tren i en baixen un munt de persones i passen pel costat teu. I des del banc has de saber escollir o deixar ser escollit. Tocant la teva pròpia música. Esperant que els que es parin siguin aquells que tenen parada l'orella a una melodia semblant.