Nit a Vic | Regust mataroní de docu i jazz

Un dia llarg, el d'aquest dissabte, en el que hem estrenat el nostre documental i hem participat d'un espectacle que per primera vegada al nostre país, mescla documental musical i música en directe. En parla en Joan al seu bloc en qualitat de productor del documental Cançons a la vora del Pop, que he dirigit i que hem produït amb Clack Música! i el Grup Enderrock.

Una tarda i una nit llargues, amb molts amics i coneguts que han volgut acompanyar-nos en l'estrena en un marc ideal i excel·lent, l'Atlàntida, un recinte que em fa sentir enveja i vergonya que a casa nostra no haguem estat capaços de tenir a hores d'ara res similar. Si volem cultura, hem de tenir les infrastructures. Una tarda i una nit amb moltes anècdotes, retrobament amb els grups - en Joan Pons, en Càndid i cia., els Amics de les Arts i el seu road-manager en plena voràgine, els simpàtics chiens i la seva brillant Anna Roig) i l'absència de la Maria Coma, amb afonia (recupera't!).

I al sortir a quarts de dues de la matinada de l'Atlàntida anem a parar a un altre espai mític del jazz català, la Jazz Cava de Vic, amb els seu cartell de neons vermell... i de sobte em trobo amb l'Ivó Oller i el seu Quintet en plens bisos del seu concert! Ens abracem amb l'Ivó, un músic collonut del que he parlat altres vegades , un autèntic fenomen i un bon amic. Fem unes cerveses amb ell i bona part de l'equip tècnic que es queda al bar. S'allarga tot plegat, amb conversa a tres bandes amb l'Oriol, l'ajudant de direcció, en Genís, el cap de so, i la Sandra, la futura auxiliar de direcció del proper documental. Intento convèncer a la Marta perquè organitzi una festa al seu pis del barri de Gràcia sense saber si la convenço. Acomiado l'Arnau i la Maria que tornen a Montmeló. Demanem uns quicos per acompanyar les noves rondes. S'allarga tot plegat, encara una miqueta.
Quant tornant amb el cotxe al seient del darrera, dormitejant i sentint la pluja picar contra el vidre, pensava, satisfet, que avui ha estat un dia bonic. Una nit a Vic amb regust mataroní per la banda del documental i la banda del jazz. Sigui com sigui, la música continua donant-me moltes alegries i em permet viure coses extraordinàries.