De vegades queden quatre o cinc dies seguits en els que et concentres realitzant algun encàrrec molt especial. La Fundació Maresme em va encarregar explicar la posada en marxa d'un nou centre de teràpia per a discapacitats a Argentona. Fa set dies vam fer el rodatge de l'espot. De moment, en penjo un photo-frame d'en Marçal. La Djamila somrient. El millor d'aquell dimecres, els somriures. I dels somriures, la força.
2 comentaris:
Hi ha coses que no tenen preu. El somriure d'aquesta nena n'és un bon exemple
Mataró (i Argentona)necessita homes com tu!
Magnífica imatge, Eloi!
Publica un comentari a l'entrada