Avui toca manifestar-se per dignitat. Sense por a ser políticament incorrecte. Sense mandra per trobar-se col·lectivament. I reivindicar que com a nació tenim el dret a decidir. Com a treballadors segurament tenim encara més deure que no pas els que no ho són. Perquè no són les corbates pulcríssimes les que han suportat estoicament el caos ferroviari, ni troben a faltar infermeres quan van al CAP del sistema públic, ni recullen el seu fill en escoles convertides en guettos, ni els rebutgen les ajudes al lloguer, ni fan números per veure si arriben a final de mes amb 997 euros.
Avui toca manifestar-se per dignitat. Perquè vull tenir al dret a decidir, sense pors, amb ambició col·lectiva, com volem construir el nostre país alliberats d'un jou espanyol que ens ha mentit i menyspreat. Tal com diu en Saül, Ja som aquí. Encara som aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada