30 d’octubre de 2006

SEQ 1. INT/DIA Metro

Em van explicar una història d'un operador de càmera a qui li van encomanar una tarda de tardor gravar durant 45 minuts un túnel del Metro de Barcelona.
Concretament el que connecta la línia 3 i la línia 1, la línia verda i la vermella. Havia de deixar la càmera quieta, enfocant la massa, la gent, la torrentera de cossos anònims discorrent d'un túnel a l'altre, massa corpòria sense noms ni cares, només murmulls ressonant en el passadís gris.
L'operador de càmera no va deixar de mirar per l'ocular durant aquells 45 minuts. I en un moment determinat, li va semblar que la pantalleta s'iluminava.
I d'entre les dotzenes de formes humanes sorgia una mirada fixa, un cabells castanys ondulats i una arrecada al nas. Aquells ulls el miraven a ell a través de l'objectiu, la lent, el convertidor d'imatge i l'ocular. L'operador, tímid, no va atrevir-se a mirar amb els ulls reals aquells dos ulls. Va seguir com si res, mirant a través de l'ocular de la càmera, l'ull dret tancat.
Des de llavors cada nit l'operador de càmera somia la noia del Metro que anava de la línia 3 a la línia 5. Com un miratge, amb una samarreta taronja i verda, penjolls de fusta de coco i una mirada fixa i incendiària.

3 comentaris:

Lídia ha dit...

Llàstima que no treies el ull de la camara i s'haguessin conegut. Potser hagues estat mes positiu. Com a comte és bonic.

Acabo de obrir un blog en català, m'atreveixo a posar la teva adreça entre la de blogs que visito habitualment, el meu blog és: http://binimela.spaces.live.com

DoNateLLa ha dit...

ELOI...ciao! :-D Que tal todo? Yo estoy bastante bien...back to Copenhagen ;)
Hasta pronto..muchos besitos :**
*Dona*

Dona ha dit...

Eloi...give me your e.mail address or your messenger...so we can be in touch and talk a bit :-)