Avui el diari ARA ha estrenat el nou videoclip d'en Marc Ràmia. La cançó es diu Cures i forma part del seu últim treball discogràfic, Militants de la vida. He dirigit aquesta peça audiovisual musical acompanyat per la Cristina Moral i en Pol Alfageme de Clack. Volia fer cinc cèntims del perquè he rodat com he rodat Cures. M'agrada explicar perquè faig de director audiovisual, i les raons que em porten a filmar una cosa o una altra.
Cures parla sobretot, d'una revolució pendent. D'una
revolta imprescindible i latent que hem de portar a terme tant aviat com
sigui possible. Començarem a guanyar quan recuperem la sobirania sobre
els nostres cossos, els nostres afectes i els nostres prejudicis. Això
ho he traduït amb enquadraments de cossos de dones i homes. De totes les
edats. De totes les formes. Enquadraments monocromàtics que juguen amb
relacions de poder marcades per les mirades, les mides i les posicions.
Tot filmat en alta definició i a cent fotogrames per segon, per
aconseguir subratllar la subtilitat i la delicadesa en els gestos.
El
videoclip Cures també ha volgut jugar des del primer moment amb una
línia estètica que fos profundament continuïsta amb l'univers visual de
la dissenyadora i companya de l'equip creatiu, la Carla Aledo. N'estic
content, especialment amb el joc de les dobles exposicions
fotogràfiques, que hem sabut traduir prou bé al format videogràfic.
Mirar-nos
als ulls, despullar-nos, acariciar-nos, viure'ns una mica més els uns
als altres, en definitiva. Petons que durin el que han de durar. Pells
marcades per pigues, tatuatges, pircings. La bellesa de les coses nues.
La força imparable de l'amor entre uns i altres. Per això he rodat Cures. Per reivindicar la revolució pendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada