No comptava en esdevenir propietari. Però un pis a un preu impossible, una orientació a sud-oest gairebé perfecta que garantia sol durant tot l'any i un terrat amb vistes a mitja ciutat i al mar em van convèncer. Després de visitar 97 pisos, cases, baixos, altells, àtics i lofts no em podia creure que hagués trobat el pis gairebé ideal. En Joan sempre em diu que hauria d'escriure un llibre/manual on expliqués l'aventura de trobar casa que vaig seguir durant més de dos anys. Us prometo que donaria per molt. Semblava impossible però no ho era. La casa nova, casa meva, esdevenia una realitat. La zona zero des d'on projectar-me a on faci falta. A prop del mar, en un carrer peatonal, amb terrat i aire mediterrani, lluminós, enorme i tranquil. Fet a la meva manera. Finalment, aquest any ha estat el de la casa nova. Mig any de preparatius i quatre mesos d'obres. Molts maldecaps i angoixes que no m'imaginava. Però ja està. Com totes les coses que trasbalsen, acaben formant part del passat i només resta una cosa: la il·lusió enorme de compartir-la. Casa meva, amb les portes ben obertes i amb un petit cartell que vaig clavar a la porta. Un cartellet comprat en un mercat de vell a Avinyó. Bienvenue. Benvinguts. Hola. Perquè casa meva sobretot vull que sigui casa nostra.
2 de gener del 2015
Resum de l'any (1) L'any de la casa nova
No comptava en esdevenir propietari. Però un pis a un preu impossible, una orientació a sud-oest gairebé perfecta que garantia sol durant tot l'any i un terrat amb vistes a mitja ciutat i al mar em van convèncer. Després de visitar 97 pisos, cases, baixos, altells, àtics i lofts no em podia creure que hagués trobat el pis gairebé ideal. En Joan sempre em diu que hauria d'escriure un llibre/manual on expliqués l'aventura de trobar casa que vaig seguir durant més de dos anys. Us prometo que donaria per molt. Semblava impossible però no ho era. La casa nova, casa meva, esdevenia una realitat. La zona zero des d'on projectar-me a on faci falta. A prop del mar, en un carrer peatonal, amb terrat i aire mediterrani, lluminós, enorme i tranquil. Fet a la meva manera. Finalment, aquest any ha estat el de la casa nova. Mig any de preparatius i quatre mesos d'obres. Molts maldecaps i angoixes que no m'imaginava. Però ja està. Com totes les coses que trasbalsen, acaben formant part del passat i només resta una cosa: la il·lusió enorme de compartir-la. Casa meva, amb les portes ben obertes i amb un petit cartell que vaig clavar a la porta. Un cartellet comprat en un mercat de vell a Avinyó. Bienvenue. Benvinguts. Hola. Perquè casa meva sobretot vull que sigui casa nostra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada