Un cap de setmana important

Em llevaré a quarts de cinc de la matinada per conduir fins a una gasolinera a prop de Tona. Acabarem sent més d'una quarantena entre vestuari, fotografia, atrezzo, producció, direcció, so, maquillatge o vestuari. Dirigiré escenes amb actors que porten dècades fent cinema i manaré a operadors i tècnics més grans que jo. Enllestirem jornades maratonianes de 16 hores sota el sol de l'estiu.
Sóc conscient que demà viuré el rodatge més important que he dirigit i realitzat mai fins ara. I malgrat tenir el guió reescrit, repassat i subratllat amb el meu llapis des de fa dies, continuaré tenint la mateixa sensació.
La de just abans d'arrencar a mil per hora, amb el pla de rodatge dictant horaris i moviments. Recordar d'on vinc. Que em dec a mirar sempre enlaire. Recordar els meus avis, els meus pares. Recordar els anys d'universitat. Recordar totes les gravacions prèvies en solitari, acompanyat d'un altre company, de dos, de tres, dels inicis de la nostra petita productora fa més de deu anys.
I demà, sabent que començo un cap de setmana important, intentar aplicar la lliçó que m'han ensenyat persones que ja no hi són i que he tingut la sort de conèixer, com en Daniel -"disfruta con lo que haces"- o en Joaquim -"aplica la teva mirada per treure una història que valgui la pena". Recordar que sóc tot just un aprenent. Recordar que només té valor allò que construïm amb treball, esforç, il·lusió, humilitat i sobretot, tenacitat.
Tot això em passa pel cap en una nit calorosa de divendres poques hores abans d'arrencar un cap de setmana important. El més important, n'estic segur, és ser conscient que per unes hores, seré molt feliç rodant una història.