Esport nacional. La merda se'ns menja.

Curiosament, s'acaba d'instaurar un nou esport nacional sorgit dels 160 caràcters del maleït twitter que tot ho viralitza: criticar pels 4 costats la gent de les Acampades. Em sembla injust.

Malgrat totes les contradiccions, estan posant el dit a la llaga en moltes coses. I això molesta i molt, als políticament correctes, als que somiaven fer la revolució i no l’han feta o als que simplement, els fa por expressar el que senten perquè són esclaus de mil trajectòries de servilisme, clientelisme o partidisme, per exemple.

Potser, en part, rebentar de forma radical la tapa del water ens permetrà que en surti a pressió tota la merda. No és còmode. No és bonic. No és elegant. Però considero que és imprescindible. Fora dels gourmets de la opinió pública la gent s’està ofegant i desesperant. I els desesperats no tenen res a perdre: ni sous, ni reputacions, ni propietats.

No parlo només dels acampats. Parlo, especialment, dels que passen a quarts de vuit del matí i a quarts de nou del vespre anant i tornant de les seves feines miserables, i es miren les acampades amb un punt d'orgull i curiositat. Sabent que mai en participaran. Però en les que hi confien les seves esperances que les coses canviïn. Perquè ara, la merda se'ls està menjant.