Consell de Joves

Després de molt de temps, toca admetre un bon mea culpa i dir sense embuts que el Consell Municipal de Joventut està en plena crisis. Només un exemple: el proper 19 d'octubre farà 6 mesos, més de 180 dies, que el Consell no es reuneix. Algú podrà argumentar, si té una mica de barra, que és degut al procés electoral del 27 de maig, a que hi ha hagut un estiu vacacional entremig, a que hi ha hagut canvis de regidoria... però no hi ha cap excusa.

Potser l'entrada d'una nova regidora de joventut del PSC, l'Anna Barrera, pot servir de revulsiu, tot i que ho dubto molt. Perquè crec que el problema no rau tant en la capacitat o no del regidor de torn, sinó en una greu falta de connexió dels nostres polítics cap als joves de la nostra ciutat. I aquesta falta de connexió ha generat en falta de coneixement, i al final, de confiança en aquells col·lectius més dinàmics que es mereixien confiança i recursos.

Sóc membre del Consell Municipal de Joventut de Mataró des de la seva constitució, en una -ara ja- llunyana etapa de la Consol Prados com a regidora de Joventut, durant el mandat 1995-1999. Ens vam apuntar amb gent com l'Oriol Burgada a través del "Fem Plans", el primer pla de dinamització d'associacionisme juvenil que s'engegava a Mataró. Hi vam entrar per representar els més joves, amb la Federació d'Associacions d'Estudiants de Mataró (FAEM) i l'Associació d'Estudiants del Satorras (AES). Després de la meva etapa a l'institut, vaig passar a formar part del Consell Municipal de Joventut a títol personal fins a dia d'avui. He vist èpoques com al principi, on érem un munt de joves, gairebé una trentena, he vist èpoques amb regidors diferents i bones intencions -Romero, Pera-, i he vist com mica en mica, es queia en crisis.

En nom del Consell he participat com a representant a òrgans com el Consell de Ciutat o la Mesa Local per l'Habitatge -d'on va sortir la idea de tirar endavant amb els pisos-contenidors que ara tanta gent critica. Evidentment com a Consell hem tirat endavant projectes, com un Can Xalant que ha acabat desdibuixat de la nostra proposta inicial -amb gent com Carles Spà o Maria Salicrú batallant per un model local i ple d'oportunitats per als joves dels barris-. També vam aprovar, amb un intens treball on aprovàvem els plànols i les clàusules del contracte, diferents propostes de pisos de lloguer per a joves, com les del Carrer Teià, Colón o València, que a mig termini han esdevingut, en alguns casos, moneda de canvi per recolocar persones d'habitatges expropiats.

Com a Consell també vam fer el Pla Jove x Mataró 2004-2008, en el qual vaig formar part de l'equip voluntari de redacció, reunint-nos amb entitats i col·lectius de diferents àmbits: socioeducatius, artístics, polítics... És una eina que no ha acabt de reeixir, i moltíssimes propostes dels joves a qui ens vam adreçar han quedat en paper mullat. Com puc tornar a demanar que confiïn en un Consell que no ha respòs al que demanaven?

El pitjor de tot és tenir la sensació que el temps ha passat i des del Consell no hem fet tot el que hauríem pogut fer. Em resta una sensació de falta de comprensió per part de la majoria de joves de Mataró que no tenen ni idea que durant molts i molts vespres un bon grapat de noies i nois com ells perdien estones per intentar millorar la seva qualitat de vida: més opcions en la cultura, més dignitat personal, més ajuts a la mobilitat, més accés a l'habitatge, menys precarietat laboral, més respecte cap a la imatge dels joves, més llibertat, en definitiva.

Segur que ha valgut la pena, però. Ara toca, d'una manera imprescindible, repensar el Consell. Pensar com podem implicar i sumar col·lectius i joves a títol individual. Que el model de la dècada dels noranta ha caducat. I que cal gent nova. Perquè un Consell de Joves no té bona salut quan pràcticament només hi són presents les joventuts polítiques de cadascun dels partits municipals.

Ara, però, pensem-hi perquè hem fallat.
Admetre els errors sé que sempre és la primera passa per albirar una bona solució.