Tan lluny, tan aprop.

Qui s'atreveix a dir que no som iguals, quan hem menjat de la mateixa taula i del mateix plat? Quan hem passat tardes pescant sota el sol atlàntic escoltant el brugit de les onades i ens posàvem a riure quan trèiem del mar un burro, un pop o una caballa?
Tan lluny, tan aprop.
Qui s'atreveix a dir que no som iguals, quan hem plorat junts a la tomba de l'àvia mentres queia el sol taronja de la tarda damunt el guix blanc de la làpida? Quan la mare ens ha alimentat per igual a l'arribar de nit a casa?
Tan lluny, tan aprop.
Qui s'atreveix a dir que no som iguals, quan hem mirat amb la mateixa mirada estranya el mur de formigó de Tànger, a tocar dels vaixells? Quan el pare ens ha convidat a fumar kiff al terrat per parlar sota la llum del far i la lluna?
Tan lluny, tan aprop.
Qui s'atreveix a dir que no som iguals, quan hem estat germans uns amb els altres?