Ara diuen que pots ser jove fins als 35, total, ningú vol marxar de casa els pares fins passats la trentena, que això de comprar-se o llogar-se un pis és massa car i no ens permetria pagar-nos tres o quatre cubates seguits a la discoteca de torn, ni pagar-nos a plaços el cotxe amb aleró o la furgoneta volkswagen amb llitera i fogó de butà, ni la samarreta artesanal de lli o de cotó. Que les carreres universitàries ja no serveixen per aprendre un ofici, sinó per allargar la nostra hedonista felicitat postadolescent, que les diplomatures i llicenciatures ja no s’acaben amb quatre anys, sinó que sempre s’allarguen amb períodes d’estudis a l’estranger –un Erasmus, un Sòcrates, un Sèneca- i aprofitem per festejar amb altres estudiants despreocupats durant tant de temps com puguem. I quan tornem, ens agafem un anyet sabàtic, per allò de reflexionar sobre les coses, no fós cas que de tant estudiar ens puguéssim tornar ximples. Que total, la feina és una merda amb mil eurets al mes per tantes hores com facin falta, però no m’afilio a cap sindicat ni m’informo dels meus drets laborals, perquè al cap i a la fi, si m’esprimeixen com una tarongina i després puc anar al bar a pensar que no ha estat res ja em compensa. Perquè si després a l’estiu puc marxar de vacances exòtiques a la Índia o la Xina o Marroc o Senegal o Mèxic o Tailàndia o Costa Rica compensa, compensa perquè m’adono que la meva vida sense pis sense feina digne sense una implicació real per canviar les coses compensa en un món meravellós però que s’ensorra. Som uns joves compensats. I per eleccions ens abstenim o ens oblidem d’anar a votar o votem qualsevol papanata que ens promet la lluna en un cove. Total, res es pot canviar ni res canvia i canviar en tot cas per a què? I ja se sap, com diuen alguns vells –a qui no farem ni puto cas-. Tal faràs, tal trobaràs.
[Columne d'opinió publicada a la revista Cap de Creus del mes de juny de 2007]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
O potser alguns no anem a votar per convicció política. És un dret que el dret de vot no sigui obligatori, i poso la redundància expressament per subratllar, que no exercir el dret de vot no sempre va lligat a l'analfabetisme polític com se sol associar, sino també a vegades a un convenciment de que tots els polítics son amants del caciquisme i, fan tal com exprssà Pilatos, de rentar-se les mans davant dels problemes de la ciutadania, que a ells, al viure en un altre estrat social, en gran mesura no els afecta.
Esteve
Esteve,
segurament és imprescindible que la classe política deixi massivament aquest "caciquisme" que jo definiria més bé com a "sectarisme" o "endogamia política".
Jo crec que no tots els polítics es renten les mans davant els problemes de la ciutdania, però sí és veritat que sovint deixen de saber de primera mà que passa al carrer; quins problemes tenen els jovers per llogar un pis, com costa aparcar al carrer quan no tens pàrquins privat propi, quina merda és esperar la Renfe amb retards i arribar tard a la feina, cobrar menys de mil euros al mes per 8 hores de feina.
Cal menys sectarisme i més tocar de peus a terra. Però això cal expressar-ho clarament. Especialment els joves, que hauríem de ser la punta de la llança d'un canvi en les maneres de fer política.
No trobes?
Publica un comentari a l'entrada