Sis segons, sis minuts, sis hores, sis dies.
Quatre rodes, quatre direccions, quatre amics, quatre botons.
Tolosa, Foix, Alby i Saint Antonin de Nobile.
De vegades els viatges més improvitzats són els més bonics. Potser perquè quan hi ha ganes de fer una cosa, no cal pensar-la gaire. Ni planificar-la. Ni preveure-la. Ni anticipar-la. Com aquesta setmana que hem passat resseguint 1300 quilòmetres del sud de França. Inoblidable. Retrobar la convivència amb els amics com la millor recepta per recordar allò més important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada