23 de juliol de 2006

amics (I)



Perquè quan us miro les cares m'hi veig a mi.
Perquè sense vosaltres moltes coses deixarien de tenir sentit.
Perquè sense exigir-nos res ens ho oferim tot.
Perquè sou amics meus.

7 comentaris:

Oriol ha dit...

I que per molts anys!

Anònim ha dit...

Encara us veig amb 14 anys, acabats d'aterrar a l'institut amb tota la il·lusió del món reflectida a la mirada... Efectivament, que per molts anys! I glòria a les Santes, que això, oi?, també us (ens) uneix!

Núria Aguilar ha dit...

Eloi, voldria veure't molt més, sovint entro i no hi han novetats, m'agraderia trobarn-n'he, un petó.

Oriol ha dit...

Tinc curiositat per la identitat de l'anònim. EM pots enviar un correu?

Eulàlia ha dit...

Eloi.
Que guapos que esteu!
Seguiu així: riallers, amics, amb ganes de feina i amb ganes de marxa. Sempre frescos com un glop d'aigua.
Una abraçada.

Un altre anònim ha dit...

Espero que en podeu gaudir de veritat per molts anys. Això no té preu.
Us ho diu un que forma part d'un altre "trio" i que a vegades us ha vist per Mataró.

Un altre anònim ha dit...

Espero que en podeu gaudir de veritat per molts anys. Això no té preu.
Us ho diu un que forma part d'un altre "trio" i que a vegades us ha vist per Mataró.