Porto un temps en que m'explico les coses a mi mateix, sense fer-ho públic. Ara, però, vull deixar anar sis raons del perquè m'he decidit a votar que sí.
He assistit a conferències i mítings tant dels que demanaven el SÍ com dels que demanaven el NO. I voto amb un SÍ sense complexos, sense pors, sense vergonyes. Però també un SÍ sense dogmes, sense befes, sense insults, sense faltes de respecte. El SÍ respectuós.
1. Perquè penso que el sí és la realitat complexa, el camí difícil, les estructures en equilibri, la bellesa imperfecta, un sí per entendre que les coses no són com un mateix les vol sinó tal i com som capaços de transformar-les, sense dogmes ni falsedats.
2. Perquè penso que els catalans que votaran que sí també són aquells que van a la Romería Rociera, i que van a jugar partits de futbol 7 als camps dels Salesians el divendres al vespre. I no és just dir que l'Estatut només és d'uns quants.
3. Perquè penso que la dignitat no és llicència de ningú i ningú pot otorgar-se-la com a pròpia. La dignitat és d'aquells que lluiten per una cosa honesta, col·lectiva, justa. La dignitat es guanya pas a pas, mica en mica, pam a pam, colze a colze. I qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.
4. Perquè penso que votar que sí vol dir votar amb optimisme, amb convicció que les coses avancen, que col·lectivament triomfem perquè hem arribat a un acord.
5. Perquè penso que dir que sí vol dir creure en el pacte, en l'acord, en la democràcia, en el consens, en el diàleg, en la paraula, en la civilització, en confraternitzar els uns amb els altres i ser capaços de guanyar-hi tots una mica.
6. Perquè com deia un pescador anomenat Nicolau en un llibre de cròniques, "el remar de nit fins alta mar i tornar amb pescada fresca tant val un barat com una tonyina". Estem donant exemple. Treballant calladament per la convivència. Pam a pam. Colze a colze.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Eloi, aquest post és impressionant.
Estic molt d'acord amb tot el què dius i penso que, fins i tot, aquestes raons són encara més vàlides que les que detallen a fons noves competències o nous finançaments.
Si em permets, m'agradaria reproduir el teu post en el meu blog.
Ben d'acord Eloi!
jo, eloi, no acabo d'entendre ni la raó 2 ni la 3... però vaja, tothom té les seves de raons...
núria,
Te les comento ràpidament:
La raó 2: és un estatut de la catalunya de tots, no la catalunya dels que es pensen que tot està com a principis del segle XX.
La raó 3: m'enerva el veure que la gent es fa seva la dignitat com qui es fa seu el cognom. La dignitat, paraula gastada.
tens tota la raó, però tothom pot tenir sis raons igual de bones per votar que no. és o tot o res, s'han de votar un piló d'articles de cop, i això és molt complex.
petons
Eloi, potser és perquè fa molt que ja no ens veiem cada dia (com a la uni), però et noto descafeïnat...
Jo no penso que Catalunya estigui com a principis del s. XX, però sóc ambiciosa de mena i vull el que jo considero millor pel meu país i pels catalans, no pas un apanyo retallat que ens volen colar.
Jo no vull tenir pressa per no arribar mai enlloc.
Jo no vull haver-me de justificar cada cop que obro la boca (perquè parlo en català), cada cop que faig una passa.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada