una mirada diferent dels joves

No m'agrada la imatge que es dóna dels joves aquests dies als diaris, televisions i webs conduïdes per gent que va néixer molt abans que nosaltres i no sap què és un pis de 40 milions ni un sou de 650 euros al mes per 40 hores de feina.

>>Els joves cremant contenidors al Raval. Els joves cremant cotxes a la Sorbonne. Els joves emborratxant-se perquè sí a una plaça de Granada.<<

No m'agrada la imatge que es dóna. Crec que hi ha altres mirades, és injust basar-se en aquesta. Potser falta una mica de visió de futur, de possibilitat de viure en satisfacció, esperança, en definitiva.
Però reivindico una mirada diferents als joves i dels joves.

Crec que hi estem treballant. El dilluns passat, trobada per parlar de com evoluciona la ciutat: habitatge, cultura i emprenedors. El dijous, Consell de Joves: mitjans i assembles. El divendres, Jornada de Comunicació Local: mitjans de comunicació aprop de les persones, ràdio local per als ciutadans.

Molts d'aquests dies torno tard a casa, el dilluns a un quart de dotze, el dijous a les onze, el divendres passades les cinc de la tarda. La Núria se m'enfada però em perdona. Tots tenim les nostres dèries.

I sent jove cal treballar el doble, perquè ningú té dret a dir ni que som uns comodons ni uns apalancats ni uns conformistes, ni encara menys, com em va dir una amiga amb més de mig segle a les esquenes, que havíem perdut la utopia. Crec que només treballant podrem acariciar una mica la utopia. Treballant. Treballant sense deixar de somiar.