Onofre Bouvilla és el protagonista de la novel·la de Eduardo Mendoza "La ciudad de los prodigios". Aquests dies, finalment, me l'estic acabant de llegir.
Onofre és un vividor nat, una fura que se'n diu, un espavilat. Un miserable que arriba a la Barcelona que s'està edificant per a rebre l'Exposició Universal del 1888. Onofre es converteix en bandit, i roba, extorsiona, enganya, viola i, finalment, guanya.
Al final de la seva vida, mirant des del finestral de la seva gran casa, a la falda de la Bonanova, es queda somiant despert. I diu que de cop i volta, tota la seva vida li sembla un gran somni, com si s'hagués plegat telescopicament i de sobte es compilés en una sola respiració, en una vaga forma distreta.
Ahir amb la Marina vaig anar a veure Brokeback Mountain, d'Ang Lee. Extraordinària pel·lícula, per la capacitat de reinventar un univers -el del western masclista- de dalt a baix.
Segur que Andy, el jove vaquer homosexual que acaba els seus dies vivint en una tronada caravana, sent el mateix que Onofre. Quan un ha viscut tantes coses, i de sobte, té l'horror de la contemplació del final, tant aprop.
2 comentaris:
Eloi el tema de Brokeback està bé i ben tractat. Ara bé: se'm va fer bastant llarga i alguns trossos insopurtables...
Eloi, guapo!!! Que bien sales en la foto.
Estoy de acuerdo contigo, respecto a lo de Brokeback: es una gran película. Se me puso la piel de gallina cuando la ví.
¿Cómo estás?
Me voy a los madriles mañana, que empiezo a trabajar la semana que viene.
Ya te contaré.
Mil besos.
Vanessa (de Graná).
Publica un comentari a l'entrada