Defugint del que sempre defujo, avui diré que m'ha agradat el discurs del meu alcalde, en Joan Antoni. M'ha agradat perquè en el balcó posterior de l'Ajuntament, amb els reis mags que acabaven d'arribar de la cavalgada, se li ha esquerdat la veu i ha parlat de feina, de salut per als joves i la gent gran, d'autocrítica amable i projectes de futur per a tots. M'ha agradat, perquè el meu alcalde, a quarts de nou d'aquest vespre, amb una plaça plena de nens bocabadats amb les corones i els estandards de plomes, ha recordat la mort, i ha lloat el futur, i ha explicat que els nens i nenes han de jugar a les places i els carrers i les escoles de la ciutat.
Defugint del que sempre defujo, avui diré que m'ha agradat el discurs del meu alcalde, en Joan Antoni.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Espero que l'Antoni no es posi gelós...
Però tu no eres d'Argentona?
Vaja,
podriem dir que tinc dos alcaldes; l'Antoni i en Joan Antoni.
podriem dir que tinc dos bars preferits; el Nota Negra del Carrer Gran i l'Arcàdia del Carrer Pujol.
podriem dir que tinc dues cases; la dels meus pares a Argentona i la de la meva àvia a Mataró.
podriem dir que tinc dos festivals de música on m'encanta assistir; la Garrinada i el Cruïlla de Cultures.
podriem dir que hi ha dos actes on m'encanta fer el tafaner; la benedicció de les aigües i la Missa de les Santes.
podriem dir que sóc de dos llocs, un aprop de la muntanya, l'altre a la vora del mar.
Ditxit. I prou per favor, de discernir inútilment entre Argentona i Mataró.
Visca Argentona!
Visca Mataró!
Publica un comentari a l'entrada