La Núria va veure a Bilbao com els ertzaines carregaven contra les terrasses de cafè del casc antic. La Núria va veure com els anti-avalots pegaven sense contemplacions a àvis i àvies que berenaven durant la seva festa major, com els policies disparaven amb fusells especials, sense apuntar al terra com és legal, les boles de goma contra la multitud de manifestants i vianants innocents. La Núria va veure com no es discernia entre gent que es manifestava pacíficament i quatre esbalotadors, perquè tampoc interessa.
La Núria va veure com en els mitjans es parlava de manifestació radical, etarra, terrorista i independentista la ruta silenciosa i pacífica del diumenge 14 a Donosti.
Ella ho va veure amb els seus ulls. I posaria la mà al foc que aquells ulls bé podrien ser els meus. Ni un centímetre a la violència. Però si no comencem per moderar les accions policials din sun marc democràtic, donem ales als que aposten per contestar amb la mateixa moneda o fan de la violència una raó de ser.
Lluny de disturbis i corredisses, la visita a Euskadi comença agitada i acaba desassossegada. A Zarauz visito tavernes i platges amb marees. A Bilbo retrobem amb l'Albert en Marçal i l'Oriol un Guggenheim sempre esplèndid i uns bars amb sidres i banderes de l'Athletic. Al santuari guipuscoà d'Arantzazu escolto el silenci i reflexiono sobre la fe. A Hernani el Chillida Leku ens aporta serenitat artística a través de pedra esculpida, de majestuositat creativa; l'artista que no vacil·la en dir que la seva obra prové de la terra, del concepte germinal que el creador ha de partir de saber-se que és d'un lloc. A Meagas visitem un hostal entre caseríos, situat en una cruïlla de carreteres serpentejants per prats i pujols verdíssims. Allà coneixem Xabier, home cultíssim, arcaic i patriarcal, mestre de la posada i casa d'acollida. Però això ja és una altra història, sobretot perquè sinó els posts es fan massa llargs. La imatge amb la que em quedo és després de la pluja a l'ermita d'Elkano, a dalt del coll. A sota nostre el sol escolant-se entre els núvols i els boscos supurant vapor d'aigua, saturats d'humitat. I el silenci que no es trenca per a res.
"L'ésser ha de recuperar el silenci. Sense ell, l'home perd la opció de retrobar-se amb Déu, de reflexionar sobre la seva espiritualitat"
[Chéjov]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Imponent Arantzazu amb els seus apòstols incontats i les punxes que recorden l'esbarzer on els pastors, sempre els senzills pastors, van trobar a la Mare de Déu i li van dir "Tu -t'ens apareixes- en un esbarzer". Meravellós el Chillida Leku, per passejar-hi intentant no tenir pressa per marxar-hi.. Per tornar-hi. quina enveja!
Publica un comentari a l'entrada