Oliveres

Era finals d'agost, i a Santa Cristina, al centre de l'illa de Sardenya, feia molta calor. Recordo que al entrar, em va impactar la sensació de pau que regnava en el petit recinte de l'esglèsia cristiana. Des d'allà, per un petit viarany, es podia arribar a un santuari nuràgic, el Pozzo Santa Cristina. El camí estava farcit d'oliveres; de fet, semblava que atravessessis el verd perlat de les fulles tornasolades i tot es tornava una mica irreal. Els tres infants caminaven pel camí de pedres i sorra. Al arribar, un petit mur que crea un cercle enorme, i al centre una escala que davalla cap al fons de la terra, precisa i granítica.