15 d’abril del 2009

REcompte

Marxar a una casa de colònies i desconnectar. Tocar la guitarra a unes escales amb lluna plena a les tres de la matinada amb en Gener. Viatjar a La Floresta a berenar amb una amiga. Escoltar el blues de Freight Train. Fer unes cerveses amb el meu germà, retrobar-nos, riure, tornar-nos a retrobar. Fer realitat un espot rodat al terrat. Visitar el CCCB i llegir tots els panells durant tres hores. Riure amb dues vallessanes i una maresmenca. Mullar-me sota els carrers del Call de Barcelona sortint d'una vineteria, arreplegar un parell de petons sota un portal. Fer una calçotada sense calçots, jugar a ping-pong, menjar en una gran taula parada en un prat sobre el sol. Anar a veure el barça a ca l'Alzina, pensar que he tirat cinc anys enrera i res ha canviat. Beure vi al Dau fins molt tard i empalmar amb una conversa fins a les tres en punt. Plantar tomaqueres, arranjar la filera nova de l'hort, aplanar la terra del costat dels raves, jugar amb en Dark a tirar-li trossos de fusta. Acabar mirant una pel·lícula asiàtica en un apartament a les fosques. Penjar la roba al terrat sense samarreta mirant el mar blau d'abril. Fer un cafè enlluernat amb en Pol. Menjar una vint-i-quatrena part de la mona de l'àvia. Anar a veure cinema peruà en un teatre català i recordar un paisatge xilè. Perdre a futbol sala per 16 a 14. Tornar a començar. Llevar-me a les vuit i trenta-un gràcies a l'Oriol. Preparar una nota de premsa, planificar un rodatge del ddM, evaluar els costos d'un programa, fer quatre fotografies, escriure mig poema, capturar uns fotogrames, menjar maduixes de postre. Pensar que, malgrat tot, el recompte val la pena, perquè sento i estimo.