Marxo sis dies a Formentera, a una casa al costat del mar.
Torno la nit de reis.
Me'ls trobaré entrant per la finestra del pati de casa meva?
30 de desembre del 2004
19 de desembre del 2004
dedicatòria a la meva mare
Qui fa el millor salmó macerat amb torrades?
Qui sempre dorm amb un ull despert fins que els fills tornen a casa a la matinada?
Qui fa petons sorollosos a la galta i diu "dona'm un altre petó, encara més fort"?
Qui estima amb desmesura, sense esperar res a canvi?
Qui penja les fulles de ponsèties maragdes a la porta de casa quan s'acosta el Nadal?
Qui cantorreja Serrat, Jara i Mocedades mentres fa el dinar, el sopar o ordena el menjador?
Qui té un somriure inesborrable?
La dedicatòria més gran i inacabable per a la meva mare.
Qui sempre dorm amb un ull despert fins que els fills tornen a casa a la matinada?
Qui fa petons sorollosos a la galta i diu "dona'm un altre petó, encara més fort"?
Qui estima amb desmesura, sense esperar res a canvi?
Qui penja les fulles de ponsèties maragdes a la porta de casa quan s'acosta el Nadal?
Qui cantorreja Serrat, Jara i Mocedades mentres fa el dinar, el sopar o ordena el menjador?
Qui té un somriure inesborrable?
La dedicatòria més gran i inacabable per a la meva mare.
13 de desembre del 2004
MÓN tv
Fins a quin punt la televisió marca el ritme de les nostres vides?
Fins a quin punt podem estimar sense condicions?
Fins a quin punt podem estimar sense condicions?
9 de desembre del 2004
el bar amb el terra emmoquetat
Ahir va ser un estrany dia de pluja. era el primer de tots els dies del pont en que estava a casa. He estat de viatgeviatjat a ponent, a Mollerussa i Tarrega, a veure els meus tiets i els meus avis. També vaig marxar dos dies a Tortosa amb els meus pares i finalment ahir vam celebrar a casa un dinar amb mitja família. A la sobretaula van venir l'Asumpcioneta i en David amb la seva filla, la Marina, una preciosa nina de 6 mesos de la qual jo sóc padrí.
Després de petonejar-la (molt) i fer-la riure (poquet) amb la Núria ens trobem i baixem a Mataró, i ens trobem amb A. i J. en un bar al costat d'un d'aquells cinemes amb el cartell de llums de neó vermell. Cau la pluja i ella i jo ens abracem plegats sota un paraigües tremolós. Cau la pluja, els seus peuets mullats i el seu abric grandiós, em mira, els cabells li cauen i li tapen els ulls. Cau la pluja, i després d'un cafe de dues hores de conversa i una camamilla ben calenta, ens tornem a constipar sota una farola. Cau la pluja i abans de pujar al cotxe ens fem un petó.
Després de petonejar-la (molt) i fer-la riure (poquet) amb la Núria ens trobem i baixem a Mataró, i ens trobem amb A. i J. en un bar al costat d'un d'aquells cinemes amb el cartell de llums de neó vermell. Cau la pluja i ella i jo ens abracem plegats sota un paraigües tremolós. Cau la pluja, els seus peuets mullats i el seu abric grandiós, em mira, els cabells li cauen i li tapen els ulls. Cau la pluja, i després d'un cafe de dues hores de conversa i una camamilla ben calenta, ens tornem a constipar sota una farola. Cau la pluja i abans de pujar al cotxe ens fem un petó.
2 de desembre del 2004
Can Garriga
Si alguna confiteria de Mataró és barata, de qualitat excel·lent i amable, aquest lloc és Can Garriga. Hi quedo a les cinc amb els meus tres cosins mataronins (Jessica, Gerard i Gemma), la meva àvia Montse i la meva mare Montserrat.
I que n'és de bonic recuperar estones amb la família! Entre crossants, sucs de pinya i taronja, cafès amb llet, palmeres i condesos de mermelada de prèssec ens posem al dia, ens organitzem per a les festes del Nadal. La Jessica ja fa segon de Magisteri i se la veu super contenta; ve el seu xicot, en Ramon, espaviladíssim i trempat. La Gemma s'està recuperant de la malaltia i espera que ben aviat pugui posar-se a estudiar amb normalitat. Em mira als ulls i somriu, els ulls tremolosos d'una nena que s'està fent forta.
I per altra banda tenim en Gerard, tremendo, pillo, nerviós, corredís, enorme i amb nou anys i unes galtes rosades que no paren de somriure.
Avui he berenat amb família a Can Garriga. I no ho canvio per res del món.
I que n'és de bonic recuperar estones amb la família! Entre crossants, sucs de pinya i taronja, cafès amb llet, palmeres i condesos de mermelada de prèssec ens posem al dia, ens organitzem per a les festes del Nadal. La Jessica ja fa segon de Magisteri i se la veu super contenta; ve el seu xicot, en Ramon, espaviladíssim i trempat. La Gemma s'està recuperant de la malaltia i espera que ben aviat pugui posar-se a estudiar amb normalitat. Em mira als ulls i somriu, els ulls tremolosos d'una nena que s'està fent forta.
I per altra banda tenim en Gerard, tremendo, pillo, nerviós, corredís, enorme i amb nou anys i unes galtes rosades que no paren de somriure.
Avui he berenat amb família a Can Garriga. I no ho canvio per res del món.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
