Era finals d'agost, i a Santa Cristina, al centre de l'illa de Sardenya, feia molta calor. Recordo que al entrar, em va impactar la sensació de pau que regnava en el petit recinte de l'esglèsia cristiana. Des d'allà, per un petit viarany, es podia arribar a un santuari nuràgic, el Pozzo Santa Cristina. El camí estava farcit d'oliveres; de fet, semblava que atravessessis el verd perlat de les fulles tornasolades i tot es tornava una mica irreal. Els tres infants caminaven pel camí de pedres i sorra. Al arribar, un petit mur que crea un cercle enorme, i al centre una escala que davalla cap al fons de la terra, precisa i granítica.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatge. Mostrar tots els missatges
8 de gener del 2025
27 de juliol del 2015
Cuba. Una illa, una ruta.
Aterrar en una illa a trenta-cinc graus i noranta per cent d'humitat. Deambular embriagat de calor pel Malecón. Emmalaltir per la calor. Viatjar en omnibús nacional cap a ciutats mitjanes. Descobrir una vall impossible al nord de Pinar del Rio. Escoltar salsa de matinada. Veure sortir el sol en bicicleta. Agafar la motxilla de matinada. Retrobar hereus catalans. Retrobar-se a un mateix escrivint notes en un cafe fent cantonada a Cienfuegos. Plorar davant de tombes i fotografies. Parlar. Estimar. Fotografiar. Intentar noves rutes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
