Cartes de Toulouse: Jaune partout (III)

Dissabte. S'alcen columnes de fum negre. És un dissabte de tardor a la tarda i entre els llums elegantíssims de Nadal que van obrir la setmana passada es veu clarament la fumata fosca que arriba del nord de la ciutat. Els gilets jaunes estan de protesta als carrers.
Ens arribem, apressats pels sorolls, les corredisses i els crits fins a Jeanne d'Arc. "Han tancat la parada de Metro", crida una senyora jubilada amb una armilla groga i una màscara d'aquelles que et fan posar al centre d'atenció primària quan tens la grip. L'ambient fa pudor de cremat. Peuple leve toi! diu una pintada damunt l'asfalt del Boulevard de Strasbourg. Al costat, restes fumejants de contenidors. Uns metres enllà, girant la cantonada, hi ha l'estació d'autobusos. Flames de tres metres molt lluny. Una munió de gent. Una munió d'armilles. Gent de totes les edats. Criden. Una bandera de la CGT i una d'occitana onegen, llunyanes, entre nosaltres i el foc. Un grup d'encaputxats aixequen el terra i agafen llambordes apressadament. La gent fa fotos amb els mòbils. A terra hi ha molts cartutxos buits de gas lacrimògen. Em raspeja el coll i em couen els ulls. Marxem. Primark, Lafayette, Druni. Tots els grans magatzems d'Alsace Lorraine tenen les persianes abaixades. Al davant, em sorprèn, desenes de persones fan cua esperant la reobertura com si no s'adonessin que a cent-cinquanta metres es reparteix estopa, pedrada i gas.

Diumenge. Sirenes. Rue de Metz tancada al trànsit d'urgència. Una parella solitària de policies municipals fan senyals apressats als cotxes i autobusos. Fan cara d'espantats. Més sirenes. Jaune partout diu una pintada fresca en una persiana la costat del riu. El mercat de Nadal està tancat per prudència. París ha cremat. Els carrers del centre estan menys concorreguts que de costum. Passant el Pont Saint Pierre un helicòpter de la policia passa volant baix i sobrevola el Garona, cap a Compans Caffareli. La gent es para i el mira, amb temor i admiració. Alguns baixes de les bicicletes.

Dilluns. Al matí l'ambient és elèctric. Palais de Justice protegit per tanques. Palais Royal es lleva amb una vintena de policies a la porta. Alguns amb escuts. La Prefecture del Departement Haute-Garonne tancada amb pany i forrellat. A les escales d'entrada, una dotzena d'antiavalots. Crec que no entenen què hi fan. Hi ha un silenci incòmode, aquí, a tocar del Jardin Royal. El Grand Rond també està tallada al trànsit. 
Al migdia, a prop de Saint Aubin se senten udols i xiscles. Trencant la rutina d'un dilluns feiner plujós, els oficinistes que han sortit a fer el dejeuner i els repartidors de beguda i menjar amb les seves camionetes. Centenars d'adolescents passen corrents, com un miratge. Molts vestits de negre. "Les lycées sont bloqués" em diu excitada una adolescent amb un mocador blau elèctric al cap, sense parar de córrer.
El mercat de Nadal de Capitole ha tancat abans d'hora; al matí hi ha hagut incidents amb els gilets jaunes. Unes tanques metàl·liques de l'altura d'una persona tanquen el perímetre. Des de dins una segurata em mira mentres es mossega les ungles. El seu walkie-talkie no deixa d'emetre instruccions en francès d'altres segurates. Jaune partout. Només fa falta posar-se una armilla. La segurata em continua mirant. Jaune partout. Això anirà a més.

Dimarts. A primera hora del matí arribo en bicicleta al campus de la universitat. Em creuo la Lorreine al passadís del grup de recerca. "No ho saps? El metro no funciona. Els autobusos i el tramvia també han deixat d'operar. Hi ha diverses columnes d’estudiants per tota la ciutat!”. De fons, se senten sirenes tot el matí. Algunes rotllanes d’estudiants al campus, a prop de la cafeteria, criden a aturar classes. Em truca la Maria ben dinat. Saint Cyprien, el nostre barri, ara mateix és un A twitter veig el mercat on comprem la verdua envoltada per gasos lacrimògens. A l’avinguda on tenim la pizzeria preferida uns antiavalots avancen picant les porres amb els escuts. Davant del taller on portem a arreglar les bicis, a Avenue Etienne Billière, els manifestants despleguen en tot l’ample una barricada en flames.
La nit, humida i freda, summeix el barri en un ambient inhòspit. Sonen sirenes enllà. Des del balcó se senten clarament els crits. Una motocicleta amb dues persones passa volant Rue Cugnaux. El que fa de paquet enarbora una bandera francesa que amb la velocitat de la moto oneja preciosa sota les faroles taronges.

Localització #03 [F1 Paris Porte de Montreuil]

Rue Etienne Marcel, 290, Bagnolet, 93170. El termòmetre marca cinc graus i ja és de nit. Davant nostre, una avinguda doble de quatre carrils per banda amb una processó inacabable de llums taronges i grocs. El pàrquing gratuït on aparquem està banyat per l'enorme rètol vermell d'un Carrefour i d'un vertical d'un hotel Ibis de quinze plantes.
El recepcionista de l'hotel ens saluda "Bienvenue à le Banlieue". Ell no sap que nosaltres dormim aquí per dues raons. La primera, perquè és barat. Però sobretot perquè a una seqüència del documental que estem rodant hi posa textualment:

21B. EXT. NIT. CARRERS PERIFERIA PARÍS.

Imatges de París no idíl·liques, no folklòrica. Bruta. Efecte videogràfic distorsionat i render píxelat. 

Quan acabem de gravar les imatges pertinents busquem un restaurant obert. Trobem un bistrot amb un magribí a la barra. Sopem per 8 euros cadascun. Cuscús. Pollastre grillé. Aigua freda. El termòmetre ja marca un grau. De fons, llunyana, Cretéil inacabable. 

Localització #02 [Sanatori d'Ivry]

23 Avenue Georges-Gosnat, Ivry-sur. 94200, França. "El sanatori d´Ivry-sur-Seine, estava llavors al 23 rue de la Mairie, avui avenue Georges-Gosnat, davant l´ajuntament" m'escriu l'Alícia Vacarizo per correu electrònic. Busquem per l'arqueologia del Google Maps en 2D, 3D, Street View. La mirada incompleta, la recerca d'allò que ja no hi és, com uns arqueòlegs, intuint des de la mirada de satèl·lit on és el parterre de gespa on estava el pavelló del sanatori on va morir Artaud i on Palau va pelegrinar els anys 1946 i 1947. L'escena ens ordena.

23. EXT. SANATORI D’IVRY SUR SEINE
Sobre les imatges del sanatori d’Ivry en Julià Guillamón ens explica aquest episodi clau de la vida de Palau i Fabre, el de la trobada amb Artaud. Mostra imatges del sanatori.

Arribem amb temps, i amb l'Axel baixem del cotxe. Primera parada ja en terres metropolitanes parisines. La Berta es queda al cotxe, en un estrany càrrega i descàrrega sense rellotge. Enfilem unes tanques. Gespa verda, fulles al terra. Ni una ànima. Dubto de si és davant l'ajuntament o al número 23, més a l'est. Filmem a la primera localització. Una caseta buida, uns bancs gastats per la humitat. Ens movem i passat un enorme edifici d'habitatges socials de maó vista (racionalista, taronjós, quadrat) ens apareix el que sembla l'entrada del parc on hi havia hagut el centre sanitari.
I la màgia s'esdevé. Uns cavallets resten grisos i abandonats al mig de l'esplanada. La càmera filma a 4K els animals de ferro pintat. Les seves cares espantades. Els ulls sortint de les òrbites. La bogeria de les boques obertes. L'elefant foll. El cavall desbocat. El gat en estat de xoc. De fons, una xemeneia d'una incineradora urbana sembla que alimenti el cel gris i ple de núvols gruixuts d'aquest migdia de desembre.

Localització #01 [Première Classe Clermont-Ferrand Aubière]

16 Rue Lavoisier, Aubière. 63170, França. Tocades les set baixem a esmorzar en el cubicle prefabricat de la planta baixa de l'hotel. Una noia amb el nas molt gros ens cobra els 5 euros per cap i ens posem a les safates uns panets, unes mantegues amb sal, un cafè amb llet, un suc de taronja de màquina.
A la televisió penjada d'una paret, el canal informatiu France Info explica amb un roller d'última hora que ha mort el músic Johnny Hallyday als 74 anys d'edat. Ressaltat vermellós a la part inferior de pantalla.
El silenci és incòmode. Som deu o dotze comensals en un espai petit. A fora, la boira, el fred, el gel. Posen un fragment d'una entrevista de Hallyday. I li veig la mateixa cara de cera que la que tenen els meus companys de menjador. La Berta i l'Axel acaben ràpid, també. I marxem de seguida a agafar l'A71 direcció París.

Café au lait à emporter. Poitiers.

Portàvem uns quants dies de ruta per França. Dies de Kangoo i càmping. Baixant des de la Baixa Normandia, desembarcant a Cherbourg i destinació final a Castelnaudary, en ple Midi francès, mil quilòmetres més al sud.
Era un dissabte, diria que era 5 d'agost. I érem a Poitiers. Passejant vam veure la petita edificació verda i quadrada del Cafè du Parc de Blossac. I allà, a les 15:38 ens vam demanar dos cafès amb llet per emportar. Passejàvem relaxats per un parc ordenat i polit, amb aires versallescos. Avingudes rectilínies, la parada d'atraccions col·locada exactament en un lateral del pas central. Alguna bicicleta, algun picnic, algun gos ben educat. Els cafès amb llet ens van costar tres euros cadascun. En guardo el tiquet, que ja té la majoria de lletres esborrades pel pas del temps.
Aquella tarda ja era estiu, després de molts dies de pluja al nord, Atlàntic enllà. Recordo que vaig agafar un petit programa de mà de color rosa del cinema Le Diétrich. I mentres deambulàvem tots tres, anònims i despreocupats per uns jardins francesos molt lluny de tot, rumiava sobre resistència cultural, cinemes i allò que fa de França un lloc tant especial.