El meu germà Arnau em va fer la fotografia quan sortíem d'Eivissa amb el ferry a primera hora del dia 30 de desembre. S'havia fet de dia i el sol escalfava. Ens vam posar a la coberta i jo mirava el mar encara una mica de color taronja. Allà em vaig sentir en pau. Aprop del meu germà, viatjant junts, sentint-nos un al costat de l'altre. De vegades em costa sentir-me com aquell matí de desembre. De vegades em costa sentir-me en pau.
1 comentari:
Hola dolent...estas molt guapo a la foto...jejeje. Haig de felicitarte pel blog. Endavant amb les reflexions virtuals i espero que trobis altres moments per estar en pau amb tu mateix...tot i que de tant en tant també es saludable una miqueta de guerra. Sino tot seria massa monòton i aburrit.
Cuida't i endavant.
Publica un comentari a l'entrada