A casa meva els marcs de les portes i les finestres s'han inflat a causa de la humitat i l'aigua de la pluja. Al menjador, petit saló amb vistes al pati del safareig, hi estic en silenci i m'hi adormo. Sento de fons les goteres de les canaletes de la teulada que acondueixen l'aigua i la fan caure sorollosament al terra enrajolat de la terrassa.
Fa molt de fred, la meva estufa elèctrica batalla a contrarellotge per escalfar-me arraulit al sofà.
Continua plovent tot un dia, i dos, i tres dies. Com que no tinc ni televisió ni internet, sembla, una mica, que estigui vivint a un poblet de muntanya. A estones, quan el xàfec para, se senten, distrets, els ocells amagats.
Benvingut a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Sort amb el teu nou projecte de vida! A veure quan vinc a veure aquest piset amb goteres que sembla tan acollidor. Petons! Aps! i aprofito per dir-te que acabo d'inaugurar el meu propi blog.
Publica un comentari a l'entrada