5 de desembre del 2005

Pinzells de la llibertat (II)

Cada plec del teu cos se’m declara obert.
Una carícia, una llàgrima, un miratge.
Cada plec del teu cos és un presagi entreobert a tardes per fer.
Publicat per a

1 comentari:

Anònim ha dit...

olaa!!
nose qui ets xo he llegit el teu post al flog i el poemilla teu tb m'ha agradat mlt!!

**saluduS

13:04

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)