21 de novembre del 2005

Entre el dictador i jo (6+1)

Ahir vaig anar a veure al Saló de Pedra d'Argentona el film format per sis petits documentals anomenat "Entre el dictador i jo". El projecte, finançat parcialment per la Generalitat, proposava la lectura cinematogràfica de sis joves realitzadors de diferents llocs d'Espanya sobre la figura del dictador feixista Francisco Franco. Tots els directors de les peces eren noies i nois nascuts entre el 1975 i el 1979. A Argentona es projectava aquesta pel·lícula a dos quarts de set del vespre, al mateix temps que es projectava a cent altres llocs d'arreu del món (sobretot a poblacions catalanes, capitals espanyoles i europees i algun casal català d'ultramar). Per cert, que a Mataró no es va projectar enlloc. Vergonya addicional per en Graupera i els super memorialistes d'Esquerra. Home, ja està bé, tant parlar i tant poc fer!

L'acte va omplir el Saló de Pedra. Van parlar després de la projecció en Morgan, un dels cronistes populars de la vil·la, la Margarida Colomer, historiadora amb la que m'uneix una relació de cordialitat i admiració i una noia de vint i pocs anys, la Carolina, una joveneta que ha fet carrera política a no sé quin partit. La memòria és imprescindible. Els joves hem de ser conscients. La repressió i l'oposició al règim anaven de bracet en el diàleg acció-repressió.

Moltes coses sobre les que parlar. Faré en els propers dies alguns textos sobre els 30 anys de la mort del dictador. Mentrestant, una sola reflexió. Excepte el primer dels sis curts, tots els discursos dels directors anaven en la línia de "jo no hi era durant el franquisme, i no acabo d'entendre res". A mi aquesta actitud no em serveix. L'actitud facilona d'enfocar el franquisme des d'una pel·lícula de Super 8 mig oxidada pel pas del temps, una cosa passada i que només es recupera a mitges, amb cares d'avis esquelètics que ja només balbucegen paraules incompletes i indesxifrables. Una frase del darrer curt: "Franco se m'apareix com un fantasme entre ombres". A mi això no em serveix. Repeteixo. A mi aquesta actitud em fa vergonya.

2 comentaris:

Oriol Vaquer ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Oriol Vaquer ha dit...

Ja ho vaig dir ahir a l'acte i crec que és interessant que ho repeteixi. La nostra generació, la primera que no va viure la dictadura, som els que podem mirar amb més distància el què va passar i el perquè.
Jo no tinc la por dels meus avis que van passar la guerra, ni l'exitació dels meus pares d'haver lluitar en la clandestinitat i ajudat a fer caure el règim.
Nosaltres som els que hem de tenir les eines per lluitar contra aquesta dreta hereva dels franquistes. Hem de saber el que va passar perque no ens enganyin.
Quan denuncien la matança de Paracuellos, nosltres hem de preguntar-los què va passar a la plaça de toros de Badajo. quan ens diuen que Companys va fer un cop d'estat l'octubre del 1936, hem de dir que el general Sanjurjo ja va fer un primer cop d'estat l'agost del 1932. I així tantes altres coses.
En una guerra tothom va disbarats i crims contra la humanitat. Però que això no justifiqui els 40 anys de dictadura.

els pobles que obliden la seva història, estan condemnats a repetir-la

Salut i República