sPOT // Gestos a París // cançó

Per fi enllesteixo el rodatge de l'espot publicitari que estem preparant per Actua. He estat tot el dia entre focus, càmeres, directors de fotografia, figurants, actors, llibres, trípodes, pantalles reflectores, sacs de terra, auxiliars de producció i furgonetes de càrrega. Des d'avui en Sergi i en Marçal es posen en el muntatge, i demà a la tarda els aniré a veure. És un anunci ambiciós, on es mescla la imatge real -un travelling amb suspensió a través del centre comercial entre una quinzena de nens i nenes- amb la imatge fantàstica de dibuixos animats en dos dimensions. Un cop el tinguem editat, l'intentaré penjar el resultat al blog, a veure si me'n surto. També estem preparant la campanya de difusió per televisió i cinemes de la comarca del Maresme i el Vallès, a gran escala.
Tot i les crítiques al projecte -en part lícites, suposo que sobretot per la falta de compatibilitat amb els descomptes de la cooperativa Abacus o la sensació que Robafaves esdevé una espècie monopoli de la indústria editorial a Mataró, la qual cosa no considero ni justa ni certa- Actua és una nova forma d'entendre els llibres, la música, les arts manuals o l'oci infantil amb joguines. Aquests dies he tingut la oportunitat de trobar-me amb en Pep Duran, llibreter, narrador de contes i -potser la seva cara més amagada- gerent d'una empresa milionària en inversions. Un tipus interessant, amb la ment oberta, serè, receptiu. Actua en part va ser una idea seva. I temps al temps. La proposta de tallers, xerrades, activitats culturals i de divulgació de la literatura, la imatge o la música per a infants i no tant infants tindrà repercussió assegurada. Perquè les bones idees són fàcils de veure a venir.
::
Continuo barrinant els meus plans de futur. La opció d'una estada llarga -mínima d'un any- a París cada cop pren més força. De moment estic estalviant. Saber francès en un nivell mig-alt és imprescindible. Potser ho poso en pràctica visitant el Visa Pour l'Image durant un parell de dies, una cita de fotoperiodisme sensacional, que en el marc de la delicada Perpinyà adquereix un to d'inaludibilitat per aquells que creuen que la imatge és una eina per a comprendre millor les persones i les situacions que ens envolten. Algú s'anima?
::
Aquesta setmana he compòs una cançó, de dalt a baix. De mica en mica. De tema a tornada. De introducció a final. L'altra dia, comprant les entrades per al concert d'Els Pets, vaig fer la tertúlia amb en Roc Font durant mitja hora. Parlàvem de les relacions cada cop més estretes entre la música d'autor, la literatura i la imatge, tot induït per la força de les noves eines de la tecnologia digital. Aquests dies a Barcelona se celebra una trobada internacional de música electrònica de primer ordre, on es debatran temes com aquest. La ICMC 2005.
A Can Xalant, el nou centre per a joves creadors de Mataró - del qual ja han sortit les bases per a entrar a l'oferta pública de gestió del recinte- caldrà treballar en moltes línies. Espero que almenys una sigui en aquesta direcció.