8 de febrer del 2005

17-A

Mai escric articles polítics, però ahir vaig llegir un post d'en Joan Safont sobre les eleccions al País Basc, en el que comenta els pros i els contres sobre aquest moviment tectònic a Euskalherria. En vaig fer un comentari breu que també publico al blog.

Per a mi hi ha tres grans temes a comentar:

1. És necessària una convocatòria d'eleccions per al 17 d'abril?
Afirmo rotundament que era necessari. El joc democràtic d'Ibarretxe ha estat batut a Madrid amb una actitud contundent del PSOE i el PP. Em sap molt de greu la postura dels diputats socialistes catalans. Vaig confiar en elles el catorze de mars, i en el meu cas no han sabut estar a l'altura de representar-me. No podem bloquejar irresponsablement els processos de revisió del pacte constitucional. Perquè davant el bloqueig, sí, sí, bloqueig dels socialistes aliats amb els populars, la única sortida digne, seriosa, ferma i democràtica d'Ibarretxe és la convocatòria d'eleccions.
Sempre ens hauríem d'alegrar de les convocatòries electorals: anunciem la possibilitat de fer present la permanència -sembla que a alguns els hi faci por sentir-la- de la sobirania popular. Que siguin els bascos els que es pronunciïn sobre si el procés del seu lehendakari és el correcte o no.

2. Resultats de les eleccions del 17A
No sóc estadista, però per moltes raons auguro una victòria incontestable del front basc PNB-EA. Em sembla una postura molt interessant el que s'ajuntin dos partits com EuskalArtasuna i Partit Nacionalista Basc; entenen que el moment és delicat. I ho demostren unint-se per tirar endavant polítiques pacifistes i de progrés. EL PSE té la opció de tenir les claus de la governabilitat del Parlament basc. Serà llavors quan hauran d'estar o no a l'altura de les circumstàncies. Han de recolzar i dialogar el Pla. Si cal, renegociar-lo, però recolzant-lo.
Per altra banda, crec que el PP serà sadollat. La seva política neoliberal i espanyolista no té horitzons per dibuixar. IU repetira resultats -és bo ser fidel a un projecte de convivència i constructiu i això els electors ho valoren-. UA i Aralar són les incògnites.

3. Batasuna: il.legal o rectificació?
Cal condemanar la violència, i sinó ser apartat de l'arena política. Deixem que Aralar substitueixi el fanatisme ambigu per a l'independentisme que sap diferenciar sense ambigüitats la via de la por i la via de la democràcia. És el moment d'Aralar. Batasuna, agradi o no, em sembla que ja forma part d'un present que ja és passat.