Jeg er catalaner

Doncs ja søc a Dinamarca.
Vam arribar el dilluns a primera hora del matí, amb un cel tapat i una pluja intermitent que no ens ha deixat fins avui. La primera sensació que he tingut ha estat "ostres, ara ja no em puc fer enrera, el meu Erasmus ja és real!". Les dues noies amb qui he vingut des de Barcelona, i que també estan becades per a estudiar a la Universitat de Roskilde es diuen Georgina i Tina. Són dues noies molt trempades, d'aquestes que estan acostumades a fer la seva, que van a la idea, que s'espavilen. Però en tot cas, la història es repeteix, i l'Eloi viatja porahi envoltat de dones.
La universitat de Roskilde va néixer el 1972, en plena convulsió social i política a Dinamarca. Els estudiants del moment, davant una societat acomodada i que cada cop s'allunyava més de la tradicional vocació col.lectiva danesa, van reivindicar la educació universitària com a arma per a crear una societat on tots els danesos fóssin gent més culte, més preparada, més conscient, més lliure, més crítica amb els seus iguals.
Trenta anys més tard la Roskilde University Campus (RUC) és un gran conglomerat on cada dia més de 8000 estudiants aprenen dotzenes de carreres.
Enmig de camps verds sempre humitejats per la pluja, carrils bici, ovelles i vies de tren, s'aixeca la RUC, com una demostració que l'educació és una aposta que sorgeix d'aquest clima tan sever.
El segon dia, classes de dånæs. El primer que aprenc; Jer er catalaner. Jo sóc català. Hi ha més catalanoparlants que danesos. Què fort. I aquí tenen un estat que protegeix, fomenta i fa que el danès estigui a primera línia. I el cinema en danès és d'aquell que és projectat a filmoteques d'arreu d'Europa i Àsia...

Repeteixo; Jeg er catalaner. Somriures entre els meus companys francesos, anglesos, alemanys i holandesos. Reafirmant d'on provinc comenco a allunyar-me´n sense complexes. Trigaré a tornar a parlar habitualment en català.